la cua

Sempre he dit que no suporto fer cues. De fet res m'interesa mai tan com per perdre el temps en una llarga espera. De fet es una tortura com explica la psicologia de l'espera on es mes greu el temps desocupat que el temps real en una filera. A la gent es veu que li molesta que d'altres es colin, encara que sigui darrera seu. Els nord americans passen 37 mil milions d'hores l'any fent cua. amb un cost emocional de ansietat, avorriment i de que la vida se't esmuny.Es perdre el temps d'oci, immòbils.I aleshores la psicologia recomana, per superar l'espera, agafar un llibre.Diuen que la llargada de la cua ha de ser proporcional al valor del que pretenem assolir. Com mes valuós mes estem disposats a esperar. Això explicaria les caixes rapides dels súpers, Una llaminadura no te que esperar tot un carro de compra per una guerra. Desespera veure com avança una cua del costat i en canvi no ens alegra que n'avancem una altre.Es una fixació derrotista generalitzada.Les cues preferides son les de menjar ràpid i els clients prefereixen una sola que varies per diverses coses. Si esculls, sempre t'equivoques i et fiques a la que va el doble de lenta, I sinó hi comença a anar quan hi ets tu. Els seguidors mes pacients es veu que son els seguidors de U2. I es que tot te que veure amb la nostre percepció de la justícia.I es que qui arriba primer te preferència. El mes passat un home va ser apunyalat a Maryland en una oficina de correus, perquè un de la cua es va pensar que s'havia colat. Si que el va fer passar davant de tots.  I per sempre. I es que al final, l'unica que fas es la de sortida. I es tant llarga que no veus la fi.