Fins el 1854, Barcelona va estar emmurallada. Aquests dimarts, 2 milions de persones van comprovar les avantatges de viure sense. Hi vivien 180000 persones i tenia un perímetre 20 vegades mes petit que ara. Eren unes incomodes fortificacions que ja no defensaven sinó al contrari, amb Montjuic i la Ciutadella eren elements de control i opressió per part dels vencedors de la guerra de Successió. Carrers bruts i pestilents, la salut malmesa, el sorolls de les fabriques i les idees de creixement vertical ho demanaven crits. 900 habitants per hectàrea eren 10 vegades mes que qualsevol capital europea. Aquell agost, en mig d'una altre epidèmia de colera, l'ajuntament, incitat per el metge Pere Felip Monlau, va organitzar un munt de brigades que per un sou i un plat calent, can començar a enderrocar les sense encomanarse a Madrid, en una política de fets consumats.Així s'afrontava el futur de la construccio de l'Eixample il'Exposicio Universal de 1888.En els terrenys de fora ciutat, els obrers i veien millora de vida i el propietaris creixement econòmic i industria. Es va prendre una decisió valenta. Que igual s'ha de repetir 160 anys desprès, davant les enquistades respostes d'un estat que no sap ni respon. Em de recordar que ja en sabem de viure sense muralles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada