L'eventual separació d'Espanya provoca incomoditat emocional en aquells que s'emocionen amb qualsevol himne. En una societat com la catalana amb una gran varietat d'origens i opinions respecte a la pertinença, es impossible dibuixar un mapa sentimental. Referents imaginaris configuren una relació intima amb el país amb l'estat que podríem tenir.La classe alta, la gran majoria de noms catalans es mostra reticent a assumir l'estat propi. Son gent conservadora que recorda la jura e bandera com una solemnitat. La noblesa catalana parla habitualment en castella i considerant la cultura espanyola com seva identitaria.No volen escollir entre el pare i la mare. D'altres es senten catalans però no tenen cap mania a la cultura espanyola.. No creuen que la independencia, utòpica i llunyana, pugui ressentir les relacions personals entre els col.lectius. PER TANT ABRAÇAR L'INDEPENDENTISMES SERIA UNA PETITA TRAICIO, UN PETIT SOTRAC. Ambients culturals afirmen que no provocaria cap ruptura perquè no cauríem en una autarquia cultural. Hem de seguir exportant els valors mediterranis. Seguirem sent una Catalunya impura i mestissa, sensa recel per els nouvinguts.Alguns afirmen que ets d'on et fan el dol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada