Avui he dinat amb uns bons amics, submergits en la crisi com tothom. El Jordi i la Silvia, lluiten amb uns musclos al vapor que sonen a jazz, amb un xato digne de Joshua Reitman i uns canelons de bolets que hi cantava l'Armstrong.S'acostes festes que no ho seran per tothom. I menys pe els nens malalts de Sant Joan de Deu, l'hospital on tu va néixer.. El cos de bombers ja fa tres anys que es retratem amb ells i fan un calendari per ajudar los. Hi aporten jocs, alegria, somriures i un missatge de que no esta res perdut encara.Nens que porten 5 anys internats es senten bombers per un dia. Apagant focs, bussejant, pugen a grues, camions, helicòpters i hidroavions. L'actitud i les hores que hi dediquen son espectaculars. Volen obtenir 60000 euros involucrant hi a tothom, bombers i polítics. Abacus distribueix, la gent vol participar hi i les fotos que no entrin al calendari s'exposaran. Per una vegada una idea de bomber ennobleix un país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada