O com es digui aquesta gran bufanda que tothom es posa al coll. Em penso que ni el pare ni jo podem portar lo. A la Rosa n'hi han regalat tres en una setmana. Es com una passa. Es ja una prenda massiva. Interclassista i transgeneracional. Les porta tothom tot i la calor que fa al nostre país. Sembla que dona una imatge cosmopolita, jove, internacional i serveix Igual per sia quin sigui el sexe. I es un espectacle. Imaginat una noia en un cafè. Es treu l'abric, s'enretira els cabells i l'empren amb el fulard afluxan lo, donat li altres voltes, recollint lo i estirant lo com si fos el fuet de l'Indiana. Com mes cafès prens, mes gimnàs fas. Ha guanyat per golejada a la bufanda perquè es versàtil, tèrmic, decoratiu, es pot moure i no porta el color ni el punt de que estigui fet. Foulard eren abans el mocadoreds de colors que portaven els escoltes per identificar el seu grau i la colla a la que pertanyien. Com el dels sants Fermines. Encara que ells li diuen pañuelo.Es poden acumular a l'armari perquè son de diferents llargàries, textures i colors. I tots lliguen amb tot.Si t'hi fixes, per això, marquen els grups socials. Digues hi barris, entitats o corporacions.Uns en tenen molts mes que d'altres. Per un tema de qualitat distingueix les classes altes i els immigrants. Sense exclusions perquè en tenen, els sense sostre, els intelectuals, el senyor del colmado i el pobre gos sense collar. I te a mes efectes curatius. Aixeca la moral a mes de cuidar te la salut. Potser es l'unic objecte que tothom en te un.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada