Nomes de molt petit l'avi va ser el primer de la classe. Era com l'escuder del segon que jugava a futbol com els àngels. El Gango, feia be les dues coses. Al llarg de la vida, el que no sabem mesurar es a qui li ha anat millor, qui ha estat mes feliç. El mes intel.ligent, el mes llest o el cap de suro de l'esport.De fet la vida ha estat un escenari on ens hem defensat com hem pogut de les malifetes, hem presentat les nostres idees amb mes o menys sort i hem arribat a la conclusió de que nomes nosaltres mateixos som capaços de salvar nos.Avui, nit bona, potser es el dia de preguntar a qui camini per el carrer i ens ho sembli,quin es el secret de la felicitat. Hi ha qui diu que el secret d'una parella, d'una societat o un mon esta en ser persona,però buida superficial i sense idees. Pot semblar una tonteria i segurament no es veritat. Però si que es una declaració de principis sobre que la intel.ligencia no ens dona cap avantatge per sobreviure feliçment a la Terra.I sinó preguntem li al noi que jugava be al futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada