L'unica actriu de Hitchcok que va guanyar l'Oscar, amb tres nominacions. 90 anys de rivalitat amb la seva germana Olivia de Havilland, de qui deia que mai li havia tingut cap amabilitat, a les seves memòries, No va ser un llit de roses. La lluita anava des de aconseguir l'atencio dels pares fins el mateix Oscar que va guanyar ella el 1942 per Sospita. Peró l'Olivia en va guanyar dos mes tard. Mai es van felicitar. Des de el 75 no es parlaven i deien les males llengües parisines i californianes perquè vivien tant i era que cap es volia morir abans que l'altre. També aquesta partida l'ha guanyat Olivia. Joan (Rebeca) va fer la darrera aparició com a jurat a Berlín 82. Ahir vaig somiar que tornava a Manderley va recordar. Ivanhoe, El vals de l'emperador o La gran nit de Casanova la van portar fins el seu darrer film Les bruixes el1966. Als 96 anys encara era l'especialitzada en desamors, partenaires i patidora model Hollywood, No va dubtar en tallar la seva lluna de mel primera per incorporar se al rodatge de Rebecca tot i que Hitchcock no la volia i l'equip tampoc. L'epoca la va marcar com la women pictures, melodramatica i lacrimògena. De Sospita destaca la mala relació amb Cary Grant que fins i tot van haver de reescriure el final. Nascuda a Tòquio es va posa rel nom de la mare per explicacions obvies i al principi va fracasar bastant. Amb Fred Astaire, Gunga Din o Les dones de Cukor. Peça fonamental del melodrama natural ha desaparegut la darrera actriu emblemàtica del Hollywood classic. Be, queda la Olivia (Melanie) d'Allo que el vent s'endugue amb 97 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada