la vida per la vida

Corre per el poble que soc un ploraner, que ploro per tot, Home comencem un mes de març trist i sembla que tots els meus post's siguis mortuoris però es el que marca el record. El mati de l'1 de març del 1974 a les 9.40 assasinaven a Salvador Puig Antich. Traspasso un article del Ramon Barnils, excel·lent , el millor professor que he tingut de periodisme i també desaparegut el 2001 que explica que passava aquella nit a Barcelona. Aquella nit de 1974 es presentava a la premsa la revista Por Favor...en un sopar dolent a l'Oca de Calvo Sotelo. Hi assitien les estrelles del seu cos de redacció, joves polítics de la oposició i personalitats relacionades.Optimisme, humor i compromís van presidir l'acte. Vuit hores desprès de la presentació, a 10 minuts a peu de l'Oca, Salvador rebia garrot fins a la mort en una dependència amb poca llum de la presó Model. Classificat per França com un jove anarquista català, aquí la classificacio va ser una feina molt mes llarga i delicada i potser no acabada. Unes entrevistes a dirigents de la CNT de l'Interviu deien que no podien assumir les funcions de GARI, OLLA, MIL.. que tampoc com a CNT i que fins i tot se'ls podia discutir com anarquistes. L'Esquerra va lluitar una llarga llista de noms per evitar que Salvador fos qualificat de revolucionari. Hom preferia combatent antifeixiste. Per les forces de l'ordre eren fins fa pocs anys, lladres de bancs. Desprès de l'atemptat de Carrero Blanco, desembre de 1973, Puig Antich havia estat detingut el setembre, el regim va perdre la imbatibilitat i la rialla prepotent. Tocat, tenia que reaccionar amb fúria. La vida de salvador era una bona presa. La campanya  internacional no es va poder evitar però va ser portada amb massa prudència i tacte. L'oposicio es va moure tard, malament , amb desgana una setmana abans. Nomes volien complir. Ara des de el cel, moltes gracies. I a tu Ramon pe el  teu mestratge. No em digueu que no es per plorar....