Es la vídua de John Lennon. Ara amb 81 anys ballant com una boja per els fotografos, el Guggenheim de Bilbao li fa una retrospectiva considerantla la pionera del art conceptual i les perfomances. Feliçment a superat l'estigme e que havia separat als Beatles i portat al Lennon per el mal camí. Ulleres fosques com sempre, es va esvaint la seva relacio amb el conjunt de Liverpool. A la inauguració de Half a Wind Show, rep als periodistes tota de negre i amb una assessor que porta un crono a la ma per concedir nomes 10 minuts a tots.Una única prohibició, cap pregunta sobre els musics. I al costat, 200 obres que parlen molt millor d'ella. Feliç de veure algunes de les seves primeres obres parla de l'ultima, una estructura transparent amb telefon a dins on truca 3 vegades al dia per parlar amb el visitant de torn. Entre Les seves perfomances, hi ha anar a buscar llum a una muntanya en una bossa de plàstic transparent i penjar la de bombeta al arribar a casa.O també mirar el sol fins que el vegis quadrat... L'artista no ha de destruir sinó transformar... diu parlant de la mitja habitacio, que mig llibre, mitja taula i mitja cadira..O aquella escala del 66 a Londres que el public pujava amb una lupa per llegir Yes, en petit escrit al sostre, Avui no es pot ni tocar.Es pot sentir la seva musica o veure el seu cinema com Somriure, on Lennon apareix en pla fix somrien durant 51 minuts.Feminista en el seguiment d'una prostituta durant varis dias o sentada en un teatre on un munt d'homes li talaven i despullaven el vestit amb unes tisores, Corria nomes l'any 64.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada