Es la germana de la Isabel, aquella psiqui-pedagoga que va endevinar la futura feina i estudis del Blai. Així vaig coneixer a la Mireia, fins i tot vaig estar apunt de vendre li Manel Girona. Cofundadora del Institut Gestalt vaig fer amb ella unes sessions de regresso en el temps on em deia que fa segles havia estat jo un ser pervers, com un senyor feudal dolent. Ara escriu un llibre per equilibrar la part emocional de l'home amb la part sexual de la dona no prou desenvolupada.Diu al seu llibre Nacidas para el placer que no tenim temps per el plaer i vivim a la societat del cansament. Les dones mes alliberades carreguen amb segles de repressió. aspira a la igualtat de generes com era abans del patriarcat. Si la sexualitat fos mes lliure no existiria la pornografia, on no hi ha contacte ni tendresa. Juga en contra de sentir.Tenim el cos massa controlat i no cal que estigui lligat a l'amor. Falta una generació per començar a arribar a que els homes sàpiguen renunciar al poder, que sens dubte ha de ser difícil. La monogàmia no es natural i ens ho demostren el ximpance i el bonobo. La propietat privada va portar el sistema de família contra els instints humans. L'estres es l'enemic de la sexualitat. La dona ha de ser sexi, mare, amb conversa, esposa, professional i això genera cansament que anul.la el desig i la sensualitat. No tenim temps per gaudir. En els seus tallers la problemàtica ve donada per idees preconcebudes. A les dones els manca sentir el plaer per el plaer perquè ho lliguen a les obligacions. Als homes no tenen tendresa ni sensibilitat. He tingut persones de 40 anys que ho no han tingut mai relacions o no paren en tot el dia. El denominador comú es la manca de desig. Deu ni do Mireia, el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada