Es un poeta català que no coneixia. Te'n parlo i aixi el coneixem els dos.Acaba de fer un llibre,"Ningú mes i l'ombre. Es de l'any 28 i fa una poesia irònica, ambiciosa, introspectiva i molt respectada universalment els 90. Es defineix com un creient del caos i pensa e vegades que les seus morts, pares i gran amic germà, li xiuxiuejaven versos al 'orella. De fet li surten els poemes quan es tortura i dubte perque diu que els treu de dins. Diu que no creu mes que en el caos perque es de gran bellesa i es la interpretaico humana d'una realitat inaccesible. L'indignen especialment els turistes, la crueltat i els fanatismes. Dos poemes seus son "Encara han de venir mes estúpids" i Els turistes els homes de la fi del mon". També es considera líric i que si fereix als demès ho fa també amb si mateix. Escriu de forma impulsiva. Per ell el millor llibre es la Ciutat submergida. Guanyador del Carles Riba de 1963 amb L'home i el limit, admirava a Espronceda quan al jardí de casa seva en va fer una a un roser, El pare i el mestre el van desanimar per ser incorrecte amb les institucions. Viu en un bloc de pisos amb la seva dona i va tot el dia sense sabates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada