Punto Blanco

Es una important marca de mitjons. O ho era. Ara la crisi, jo fa molt que no en compro, el obliga a ser retailers diu el seu director general.  Creu que si el mercat no tira, que no ho fa, no cal fabricar a la Xina.El seu mercat natural de sempre es el nord del mon àrab. I l'estrategia ara mateix pasa per canviar les relacions entre els fabricants i les multimarques. eL PROBLEMA QUE HI ARA ES TROBAR TECNICS. Hi HAN DISSENYADORS I COMERCIALS, PERÓ ELS TÈCNICS SON ELS que VAN BUSCATS.La diferencia de preu entre fabricar a Tunisia o Igualada es mínima. Els paisos del voltant son mes socis que competidors. Produir en proximitat com el calçat , la roba interior  o la infantil tenen molt prestigi a l'exterior. Per l'atur recomana la formació. No es troben export mànagers per reparar les seves maquines i també manquen programadors web. La gent es a l'atur i no es segueix formant. Amb la crisi ha tornat l'slow fashion. Comprar menys però de mes qualitat perquè duri mes.Els telefons sonen mes. La gent torna a comprar colors i disseny QUE HAN TORNAR A DEIXAR DE ESTAR tranquils. Amb tantes marques no es pot transmetre un missatge clar al client. Amb uns límits de socis es poden fer pactes per fer una rotació del producte. Varem fer punts de venda obligats. Però ara coneixem millor al client final i estem preparant franquícies. Peró has de fer hi un soci. Sinó no entres . A Alemanya costa per questions de colors i de concepte.Amb 300 treballadors, de moment inaugura dos punts de venda al mes. Moda catalana al gegant asiàtic.