recordatori

A mi el twitter no m'agrada. Pero entenc que serveixi per alguna cosa. Entre d'altres per recordar coses que queden al núvol de l'oblit. Es com el Mundial. Ara el disfruto perquè m'importan un pito els resultats. I el miro per el futbol en si. I no m 'importa que empatin a cero i arribin als penals. Coses que han passat i que ningú farà res mes a banda d'un recordatori de 140 caràcters. Tenim un aforament plus del rei abdicat. La transparencia era això. Explicar les vergonyes i que no et passi res. L'aforament evita que tinguis que presentar recursos a les mes altes instancies. L'aforament aixeca sospites, augmenta la impunitat faci el que faci i encara li fa tenir menys credibilitat. Demagògia sobre el que tenen que pagar o no, sobre els ciutadans i les súbdits, dividits aquests en galgos i podencos segons l'aforat. I l'altre. Les dues centes nenes segrestades, per qui sembla es va pagar un rescat, no nomes continuen segrestades sinó que ara les fan servir d'escut protector i de xantatge. I ja ningú en parla...

els cavalls de Menorca

Ha mort una noia en les festes de Menorca de Sant Joan d'enguany. Segur que això farà replantejar com a mínim la seguretat i la proximitat de la gent al gran espectacle de la festa. En deia l'altre dia la teva tieta avia Montse que es reparteix les asistencies per anys a cada cosa perque realment acaben esgotats.. Un botet, l'amo" criden els caixers dalt dels cavalls que baixen de Sant Joan de Missa i arriben a les voltes.El vespre ja ha caigut. I les emocions dels primers bots al Caragol dels Borns espera per tornara esclatar. Quan ja es fosc tothom reclama el seu bot i el cavall, animal noble  com es el regala. Així es viu a Sant Joan de Ciutadella. A una pobre noia el bot no li va anar gaire be. Sobretot menorquins  vigileu molt. El cavall ja sabrà si ha de fer el bot o no.

LAUS

El Lluis Morillas n'ha guanyat dos, un plata i un bronze crec. La 44 edició es va cel.lebrar a l'edifici Disseny HUB i hi van participar 1300 dissenyadors. Un honorífic per Claret Serrahima i 373 guardons en 7 categories diferents. Segurament masses.L'ARA va guanyar dos d'interactius. El primer va ser per Tres anys de periodisme el octubre del 2013. Es el primer multimèdia amb desplaçamen paral.laxi de l'estat.El segon va ser una presentació de cada personatge innovadora titulat Consulta, atur , espionatge. Han participat en aquests prestigiosos audiovisuals Ricard Marfa, Idoia LOngan, Isaac Salvatierra i Francina Bosch.

Monika Zgustova

Es una escriptora i traductora. Te la teoria de que qui ha viscut uns fets pot arribar a descriure'ls fredament. I que qui no els ha viscut però els profunditza pot arribar a conclusions igual de lúcides. La tendencia natural es considerar mes fidedigne al testimoni que al pensador, perquè no ho ha experimentat. Sembla que qui ha viscut un experiència ho sap tot sobre ella. I si ha estat un camp de concetracio encara te mes rao per haver patit els sofriments. Tanmateix el pensador o el historiador que prenen distancia sobre els fets que examinen, que tenen en comte el ampli context històric, que descartem qualsevol traça de sentimentalisme o eloquencia i que es deixen guiar per el seu esperit analític i una ben mesurada intuicio poden arribar a conclusions iguals que el testimoni. Quan la historia es testimoni del historiador i s'acosta a la del pensador podem apropar nos a la complexa veritat del que va passar.

Javier Iriondo

M'agrada de vegades parlar te de personatges que jo també desconeixo. Aquest senyor era un pelotari basc, dels millors del mon, que una vegada estant a dalt de tot es va plantejar la vida i es va tenir que rescatar ell mateix de la vida que portava.Presenta un llibre, Un lugar llamado destino on defensa que els valors que tenim no tenen res a veure amb les coses que aconseguim sobre tot sense dignitat i humilitat. Afirma que mai t'has d'enfonsar per la mort d'un ser estimat. L'has de fer viure amb tu i ser feliç per ell o ella. L'amor de Hollywood es imperfecte. Sempre pensem en la parella que ens faci feliç, riure, que ens cuidi, quan ets tu qui ha de donar mes que ella. Per aquesta regla de tres un amic es el que arriba quan els altres marxen, el que diu el que necessites, el que escolta,el que compren i no jutja i amb el que pots pensar en veu alta. No hem de fer els victimes ni utilitzar els nostres errors contra nosaltres. Igual que el menjar, tu ets responsables del que et dones. Per això es bo anar canviant el temps de tele per el de llegir. Amb 20 anys va tocar fons. Del millor del mon, una vaga de l'esport el va posar primer a dormir al carrer i desprès d'alt d'un pont.Begut i sense res. El seu primer llibre, Donde tus sueños te lleven li va contestar la pregunta de si algú el trobaria faltar i si valia la pena marxar o  no. Va contestar que si i es va quedar. Nomes s'ha de desitjar amb tota la força del cor.

la revetlla

El temps  ens va respectar la tranquirevetlla. Van arribar un 10% dels convidats i d'aquesta van caure a darrera hora un 25%. Las llums temperaven l'ambient, ens miraven les aportacions culinàries i el gos s'anava posant nerviós.La musica va acompanyar fins a les dues, rocks, clàssics de discoteca, rumbes en directa i sevillanes per mentre marxaven. Unes sirenes es van tirar a la piscina il.luminada completant l'espectacle i el bon rotllo. Jo hem mirava els amics, molts enganxats a la tablet o filman sense treva. Els mes joves amb cara d'avorrits. I la xerrera com sempre per fer somriure on t'has d'inventar una mica el que expliques per fer ho mes atractiu. Alguns van telefonar o washappar per excusar se i felicitar al mateix temps. San Joan es, quan el temps ho permet, decidir a darrera hora que fas i a on vas. També saps que hi ha qui no truca però que hi pensa I qui no truca per no estar tota la revetlla penjat al mòbil. Hi havia el que parlaves afavorit per la penombra i amb qui et costara tornar a lligar cinc paraules seguides. Hi havia convidats del party porty que hi sopes molt sovint i d'altres  que s'havien posat ben guapos procurant no coincidir amb ningú. Molts vinculats al cine club, ja en tenien prou, com el gos, de petards. La nit de sant Joan sense foc, s'emmiralla ara en la crisi i hom hi procura veure una sortida. Els exemples que es posen no estan presents.Es parla de les feines i de les famílies, dels nets i d'aquests avis hospitalitzats i que no saps quan faran la mudança al estranger.Trobes a faltar l'amic de la infantessa, aquella daina que ballaria sense parar, l'enamorat que no ve avergonyit i l'amic del poble que ve un moment per fer te riure. Sempre hi manca algú i mai sobra ningú. Hom ha cuidat fins on sabem els detalls i hom ha procurat que tot fos especial dintre del temps actual. Amics i coneguts que pasan per la vida, si passen sempre  se'ls saluda i que ja estem pensant a on cremarem les primers hores de la nit mes llarga de l'any vinent. A una platja potser....

el bon joc

En els actuals mundials se'l emporta Itàlia. Encara que ami m'agraden mes alemanya i Brasil. Peró els números canten i fins ara cap equip, ni el Xavi havia passat amb encert del 92% de les passades,sempre pivotant en Pirlo. Es curiós el poder emergent futbolístic de països com Ghana o Costa Rica que tenen uns atletes de color que corren que se les pelen. Equips enemics que juguen entre els o cors dividits com el el Beitahour de passaport nord america i camiseta iraniana. Anglaterra ja eliminada per els invents de Hodgson amb Roony, que els hi passa als entrenadors en els moments culminats de les temporades? i Portugal que ve si fan fora al Cristiano repassat per Alemnaya. Dona gust veure aquests partits amb els millors,que no t'importan res, veient bon futbol i saben que algun pot acabat petant al Barça. A l'espanyola que jugant encara amb Austràlia, mal rotlo, Expulsions dels entrenaments,lesions musculars a dojo, quin final mes merescut.

la Ribo

Es una amiga de tota la vida, des de que pujàvem a la facultat de Bellaterra a fer periodisme cada tarda del mon. Desprès, ella ha triomfat en el periodisme, sempre ens hem vist als seus famosos aniversaris. Sempre aconsegueix que el dia 8 de juny li cedeixin un pis, una disco, una torre, una terrassa, el que sigui i allà reuneix mes de 200 amics i coleguis. Enguany ens varem retrobar a casa la Anabel Campo, companya de redacció i excel·lent persona. Els de sempre, la Jose, La Rabat, movent nos amb una calor espantosa per un àtic ben aprofitat. Velles cares, vells coneguts, velles paraules d'amistat i record. I tambe hi han les patums. La Marina i la Feliu devien arribar quan nosaltres ja havíem marxat. El Majo, no i el Ventura Pons, el gran "amic" que va evitar saludarme fins a 3 vegades en un espai d'un metre quadrat. Tampoc vaig poder saludar al Fede. La festa devia continuar amb l'oposicio dels veïns fins tard tot i que estava patrocinada fins la 1.L'abraça anual amb la Ribo, al arribar i marxar, els crits d'alegria veritable tan que no saps que dir i el pica pica de tota mena amb l'alcohol mes que
suficient. El repte es veure si l'any vinent hi podrem anar a fer tot el ritual, Inolvidable aquella nit a can Sardineta, on varem cantar li, amb la lletra baixant del sostre, el que sera sera. Per cert aquest diumenge esposa a la venda Ignasi M del Ventura. No li compraré. Ha de saludar mes.

la festa

El dissabte 14 varem reunir els Grau  els Salvany que podien a jardí de Bigues.Tu erets la mes petita. I jugaves amb el Martí, el Roger, La Paula i l'Alex, que portava el nº 2 al cap. També l'Ares tenia un amiguet, el Luk. Ens varem observar tots amb aquella tranquilitat que porta el bon temps.Encara ni havia un de mes petit, a la panxa, amb molts noms proposats , de la Yaiza i el Jordi. Tots van deixar la vida inesperada a la porta del jardí i com el fum de les costelles van deixarse anar entre gespa i cadires de totes mides i colors. Doble taula para per la inesgotable Rosa, sempre atenta a tot i tenint esma encara per l'all i oli. Encara avui hi han botifarres i costelles. I de beure no gaire. De f et nomes el grans. Aquell vi blanc preferit d'en Jaume vidre sobre del qual s'hi reflecteix el sol lluminós. Molt mes que en el irlandès Chivas. La Montse, en pau, no va renunciar a la seva migdiada, trencar el son en diem nosaltres, mentre paiem quasi tots la russa. Algun cop de moro d'un gos estressat i els mes valents a sucarse a les gelides encara aigües de la piscina. Estàvem tant be que fins is tots els pares es varen oblidar de marxar. El Gerard pater familias ara amb la Sara, gaudia dels dies que li queden abans d'afrontar un altre repte laboral. I la Irene, com si anés amunt d'un cavall negre de Manacor redisenyant la seva vida. I el Kevin i jo, enamorats de la família, refent ponts amb el passat, enfortint los en el present, quan no, perdent la mirada entre el fum que s'esmuny al bell mig de la palmera. I el desig intens, veure, si possible de repetir ho l'any vinent. Quan arriba la calor intensa....

privatitzacio aeroports

Va començar la ministra de torn el 2008, Desprès el socialista de torn el 2011. I ara la pepera de torn. I ala tercera va la vençuda desprès de baixar la cotitzacio d'AENA a la meitat. Uns 15000 milions.amb augment brutals i innecessaris de les taxes.Sense competència, havent agafat diners sense perdre la gestió, tindrem el pitjor.Un monopoli prescindible però privat.

el recanvi

España ha tornat a fer por al mon, i a nosaltres, fen apareixer , l'endema de la abdicacio, a pare i fill vestits de militars, amb mes medalles que tu menjant pa amb oli. Si vestits aixi, han de resoldre els nostres pobres problemes mundans,  anem apanyats, deuen haver pensat a fora d'aqui. L'anunci que va fer el Mariano, sense admetre preguntes els periodistes, han fet pales que estem de nou sota una democracia tutelada i aixo tambe  fa pena i por. Tan mal anunciat que podriasembalr que el nou rei seria el seu fill i no el Felip. Ara resulta que un nou rei, menys legitimat encara que l'altre sera l'encarregat, perque esta preparao, de gestionar el conflicte catala sobre la nostre sobirania, que ells si que han intentat escapçar les vegades que han pogut a base de cops d'estat. El rei, el seu nomenament sera automatic. Ni la germana mes gran ni res. Ell per real decret i embolica que fa fort.Aixo si l'infanta Leonar de 9 anys ja ha estat nominada per si de cas i cobrara mes de 100000 euros al l'any per ser hi. Amparats, tots plegats en un acte arbitrari. Por mis...sense cap informacio ni legitimitzacio al Parlament de cap majoria. En algun lloc. algu deu respirar inquietut.

tot es pot medir

Diuen que l'avi ho compte tot. I si, em miro les estadístiques manipulades o no. Des de 1994, o sia en 20 anys l'estima a la monarquia dels espanyols, no dels catalans, ha passat del 7,46 al 3.72. De fet algun any no ho han preguntat per no fer mes sang. En la classificacio queden darrera de l'exercit,de la policia i de la Guàrdia Civil, que ja es dir. Mentre la voluntat de república no deixa de créixer. El resultat de les europees hi te molt a veure. Pensa que unes municipals van fer fora a Alfons XIII el 1913. Aquest, ens deia que al nit l'atur del país no el deixava dormir. I el que feia era frisar per anar a caçar elefants, que princeses a banda son els mes perjudicats d'aquesta abdicació. El mal somni de Catalunya, que vol votar la independencia es un altre. I el pitjor es que tenim pressa.

Normandia

Avui fa 70 anys del Dia D. La invasió de la platja d'Omaha, que el pare de petit ha visitat i que crec que vaga la pena que tu també hi vagis algun dia, reviu la gesta on van morir mes de 44000 aliats i 54000 alemanys, ames de molts civils, ha desencallat les converses sobre Ucrania. No s'hauria de vessar mai mes mes sang. El veterans que s'abraçaven, tenen mes de 90 anys i en queden molt pocs. I recordaven a l'amic que va caure. I ningú entén que se'n sortissin d'aquella voragine de foc i metralla. Sword Beach, la platja de Ouistreham simbolitza la fi de la guerra. El diari publica unes fotos presses des de el mateix lloc, de la guerra i ara amb el poble reconstruït. Es impressionat. Els bunkers conquerits tapats i avui destapat per escarni. On hi ha un mort a terra un nen passejant xuta una pedra i els aparcament de tancs i camions militars son ara de cotxes de gent que va a la platja.Un carrer de Caen destruït es ara un lloc peatonal de pares i nens. Com a Trevieres o a Colleville sur mer.

esquerra bloc alternatiu

Son un grup d'esquerres entre la política i el carrer. Lluny de ser encara majoritaris han d'arrelar dins 'entremat de partits per arribar a encaixar  a les urnes. Els seus líders poden ser Ada Colau,el Pablo Ilglesias, el Fernàndez de la CUP i la monge Forcades. Ells però no poden certificar la fi del partidisme.Si es consolidessin i no es brallesin entre ells podrien dificultar la  coherencia dels partits tradicionals. Ells però faciliten l'aparicio de Podem o el amteix Sumate que arrepleguen d'aqui i d'alla i com sempre debiliten l'esquerra equivocada o poc informada. Nomes els marginals poden fer durant molt de temps el seu discurs. quan ja no es mantinguin al marge o deixin de ser novetats deixaran de ser originals i perdran la frescor i hauran d'adquirir algun compromís . O desaparexeran igual que han sortit. Com els bolets.

Catalunya al podi

A França, el Marc Marquez, aquest pilot cerverí de Repsol i del l'altre Caixa de moment, ha fet el cinquè podi consecutiu. Feia 17 anys, des de Mick Doohan, el 1977, ningú ho havia aconseguit. Peró el millor es que darrera li van Rossi, Bautista, Esparguero, i el pobre Pedrosa encara no recuperat de les seves trencadisses d'osos. El Marc mateix explica lo difícil que son d'aconseguir els podis i mes els primers. Nomes ell i el seu equip o saben.Fa dies deia que s'avorria. A Le Mans semblava que no volia guanyar tot i sortir altre cop de la pole. Es va equivocar a la sortida, va tenir que sortir de pista per una avançament, i les hores, ja divertinse des del lloc novè la que havia baixat va començar la remuntada. I la diversió, risc, espectacle i evidentment emoció. Va anar passant a Pedrosa, Bautista, Bradley, Lorenzo, Dovizioso, Smith, Pol Esparguero i finalment Rossi. Que es lamentava d'haver li obert la porta amb una passada de frenada. M'hagues guanyat igual, pero ens hauríem divertit mes explicava Rossi. Tretze voltes nomes va necessitar el nen per pujar per 5ena vegada a dalt de tot. I que s'ho passa millor quan hi ha lluita neta.

Kilian Jornet

Es un esportista que corre muntanyes i com diu ell sap que el 2015 pujara l'Everest corrent i no sap on dormira cada nit. Ha rodar un documental on demostra els límits del cos, del seu per saber que es un luxe i una necessitat. Pensa que la gent no te vergonya del que va ser el franquisme. L'unic vertigen que sent es de no poder parlar, de vegades ni amb la seva parella. En el seu mon ideal no hi hauria fronteres. La seva companya , sueca, quan veu el telenoticies es pensa que esta veient Polònia. Ell seguira buscant, corrent, el silenci i la tranquilitat. Ha eixat de ser superticios en les proves al veure per casualitat que sinó feia algun ritual no passava res.Hi ha el destí. Perquè un accident de cordada toca a un i l'altre no?.El risc esta mitificat. L'esforç no es practica.Es mes perillós conduir per ciutat. Soc lliure relativament. Ara estic agafat a la cadena de l'amor, escollida lliurament.La muntanya ensenya a aprofitar o evitar les segones oportunitats.No se lliure es anar a la Xina i tindre que pagar l'entrada. O poguen dormir en tenda agafar una habitació perquè algú ho demana.De fet jo nomes se córrer i esquiar, l'organitzacio me'l han de fer.Sempre haig d'improvisar. Has de saber dormir a l'aeroport i no menjar quan no es pot. No et moriràs. 26 anys i ja ho ha guanyat tot Li costa motivar se, encara que les importants son les de cada dia. Tot i estar ben agafat de vegades te por. Guanyar o perdre es relatiu. I així podríem seguir...tornarem sobre aquest personatge.

el Dr. Sole

Ja te'n he parlat alguna vegada. L'avi els va conèixer amb el pare i el Pau a l'antic museu de la ciència de la Caixa. Treballava de pallasso amb el Tortell Poltrona. I feien com una classe de química, amb molt de fum i una mica de fosca. Tanta que em vaig adormir i el Dr Sole em va venir a despertar me, recordant que m'estava perden la classe. Desprès els vaig perdre la pista fins que El Dr, ficant el peu a una galleda se'l va trencar. Es van tenir que separar i va començar a fer Televisió amb l'equip del Mikimoto a Criatures humanes, on va anar desarrollant el seu personatge fins tenir un espai propi que es va dir L'estrany mon de la parella on donava consells, amb molt bons guionistes, sobre comportaments i que es tenia que fer quan surten les típiques frases, et noto distant, hem de parlar...L'altre dia amb 60 anys fets, li vaig sentir una entrevista per la radio. Toca a las golondrines el acordeon, ell es music de formació, i toca tres peces per viatges. Deia que els guiris son els que valoren mes la seva feina i es hi toca musica clàssica. Peró també hi inclou la polka de la cervesa, per acabar si l'aplaudeixen, amb Pedro el navaja. I desprès passa el barret i recull la voluntat. Deia que no es mareja perquè va picant el compàs i això el distreu. Em va fer una mica de tristesa. De fet la que sempre em donen els pallassos encara que facin riure. Que li vagi ve l'obra sobre Rossinyol que esta preparant i la pugui posar en peus Jo hi anire si la fa.A casa seva hi han moltes fots del polifacètic artista català a la cuina, al bany ,al menjadors, però a casa d'altres. Un dia en un restaurant li van dir on seia Santiago i va demanar fer se una foto en el mateix lloc. Ara la te a la sala d'estar...