M'agrada de vegades parlar te de personatges que jo també desconeixo. Aquest senyor era un pelotari basc, dels millors del mon, que una vegada estant a dalt de tot es va plantejar la vida i es va tenir que rescatar ell mateix de la vida que portava.Presenta un llibre, Un lugar llamado destino on defensa que els valors que tenim no tenen res a veure amb les coses que aconseguim sobre tot sense dignitat i humilitat. Afirma que mai t'has d'enfonsar per la mort d'un ser estimat. L'has de fer viure amb tu i ser feliç per ell o ella. L'amor de Hollywood es imperfecte. Sempre pensem en la parella que ens faci feliç, riure, que ens cuidi, quan ets tu qui ha de donar mes que ella. Per aquesta regla de tres un amic es el que arriba quan els altres marxen, el que diu el que necessites, el que escolta,el que compren i no jutja i amb el que pots pensar en veu alta. No hem de fer els victimes ni utilitzar els nostres errors contra nosaltres. Igual que el menjar, tu ets responsables del que et dones. Per això es bo anar canviant el temps de tele per el de llegir. Amb 20 anys va tocar fons. Del millor del mon, una vaga de l'esport el va posar primer a dormir al carrer i desprès d'alt d'un pont.Begut i sense res. El seu primer llibre, Donde tus sueños te lleven li va contestar la pregunta de si algú el trobaria faltar i si valia la pena marxar o no. Va contestar que si i es va quedar. Nomes s'ha de desitjar amb tota la força del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada