El dissabte 14 varem reunir els Grau els Salvany que podien a jardí de Bigues.Tu erets la mes petita. I jugaves amb el Martí, el Roger, La Paula i l'Alex, que portava el nº 2 al cap. També l'Ares tenia un amiguet, el Luk. Ens varem observar tots amb aquella tranquilitat que porta el bon temps.Encara ni havia un de mes petit, a la panxa, amb molts noms proposats , de la Yaiza i el Jordi. Tots van deixar la vida inesperada a la porta del jardí i com el fum de les costelles van deixarse anar entre gespa i cadires de totes mides i colors. Doble taula para per la inesgotable Rosa, sempre atenta a tot i tenint esma encara per l'all i oli. Encara avui hi han botifarres i costelles. I de beure no gaire. De f et nomes el grans. Aquell vi blanc preferit d'en Jaume vidre sobre del qual s'hi reflecteix el sol lluminós. Molt mes que en el irlandès Chivas. La Montse, en pau, no va renunciar a la seva migdiada, trencar el son en diem nosaltres, mentre paiem quasi tots la russa. Algun cop de moro d'un gos estressat i els mes valents a sucarse a les gelides encara aigües de la piscina. Estàvem tant be que fins is tots els pares es varen oblidar de marxar. El Gerard pater familias ara amb la Sara, gaudia dels dies que li queden abans d'afrontar un altre repte laboral. I la Irene, com si anés amunt d'un cavall negre de Manacor redisenyant la seva vida. I el Kevin i jo, enamorats de la família, refent ponts amb el passat, enfortint los en el present, quan no, perdent la mirada entre el fum que s'esmuny al bell mig de la palmera. I el desig intens, veure, si possible de repetir ho l'any vinent. Quan arriba la calor intensa....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada