A França, el Marc Marquez, aquest pilot cerverí de Repsol i del l'altre Caixa de moment, ha fet el cinquè podi consecutiu. Feia 17 anys, des de Mick Doohan, el 1977, ningú ho havia aconseguit. Peró el millor es que darrera li van Rossi, Bautista, Esparguero, i el pobre Pedrosa encara no recuperat de les seves trencadisses d'osos. El Marc mateix explica lo difícil que son d'aconseguir els podis i mes els primers. Nomes ell i el seu equip o saben.Fa dies deia que s'avorria. A Le Mans semblava que no volia guanyar tot i sortir altre cop de la pole. Es va equivocar a la sortida, va tenir que sortir de pista per una avançament, i les hores, ja divertinse des del lloc novè la que havia baixat va començar la remuntada. I la diversió, risc, espectacle i evidentment emoció. Va anar passant a Pedrosa, Bautista, Bradley, Lorenzo, Dovizioso, Smith, Pol Esparguero i finalment Rossi. Que es lamentava d'haver li obert la porta amb una passada de frenada. M'hagues guanyat igual, pero ens hauríem divertit mes explicava Rossi. Tretze voltes nomes va necessitar el nen per pujar per 5ena vegada a dalt de tot. I que s'ho passa millor quan hi ha lluita neta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada