la Ribo

Es una amiga de tota la vida, des de que pujàvem a la facultat de Bellaterra a fer periodisme cada tarda del mon. Desprès, ella ha triomfat en el periodisme, sempre ens hem vist als seus famosos aniversaris. Sempre aconsegueix que el dia 8 de juny li cedeixin un pis, una disco, una torre, una terrassa, el que sigui i allà reuneix mes de 200 amics i coleguis. Enguany ens varem retrobar a casa la Anabel Campo, companya de redacció i excel·lent persona. Els de sempre, la Jose, La Rabat, movent nos amb una calor espantosa per un àtic ben aprofitat. Velles cares, vells coneguts, velles paraules d'amistat i record. I tambe hi han les patums. La Marina i la Feliu devien arribar quan nosaltres ja havíem marxat. El Majo, no i el Ventura Pons, el gran "amic" que va evitar saludarme fins a 3 vegades en un espai d'un metre quadrat. Tampoc vaig poder saludar al Fede. La festa devia continuar amb l'oposicio dels veïns fins tard tot i que estava patrocinada fins la 1.L'abraça anual amb la Ribo, al arribar i marxar, els crits d'alegria veritable tan que no saps que dir i el pica pica de tota mena amb l'alcohol mes que
suficient. El repte es veure si l'any vinent hi podrem anar a fer tot el ritual, Inolvidable aquella nit a can Sardineta, on varem cantar li, amb la lletra baixant del sostre, el que sera sera. Per cert aquest diumenge esposa a la venda Ignasi M del Ventura. No li compraré. Ha de saludar mes.