Es un esportista que corre muntanyes i com diu ell sap que el 2015 pujara l'Everest corrent i no sap on dormira cada nit. Ha rodar un documental on demostra els límits del cos, del seu per saber que es un luxe i una necessitat. Pensa que la gent no te vergonya del que va ser el franquisme. L'unic vertigen que sent es de no poder parlar, de vegades ni amb la seva parella. En el seu mon ideal no hi hauria fronteres. La seva companya , sueca, quan veu el telenoticies es pensa que esta veient Polònia. Ell seguira buscant, corrent, el silenci i la tranquilitat. Ha eixat de ser superticios en les proves al veure per casualitat que sinó feia algun ritual no passava res.Hi ha el destí. Perquè un accident de cordada toca a un i l'altre no?.El risc esta mitificat. L'esforç no es practica.Es mes perillós conduir per ciutat. Soc lliure relativament. Ara estic agafat a la cadena de l'amor, escollida lliurament.La muntanya ensenya a aprofitar o evitar les segones oportunitats.No se lliure es anar a la Xina i tindre que pagar l'entrada. O poguen dormir en tenda agafar una habitació perquè algú ho demana.De fet jo nomes se córrer i esquiar, l'organitzacio me'l han de fer.Sempre haig d'improvisar. Has de saber dormir a l'aeroport i no menjar quan no es pot. No et moriràs. 26 anys i ja ho ha guanyat tot Li costa motivar se, encara que les importants son les de cada dia. Tot i estar ben agafat de vegades te por. Guanyar o perdre es relatiu. I així podríem seguir...tornarem sobre aquest personatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada