el tio Xavi

Eren uns clàssics dels dinars dels diumenges. Ell i la tieta Pili. El seu arroç de la República Argentina, les seves histories de Parques i Jardines, molt del Barça i ensenyar nos les millors pastisseries de BCN, ell mateix de jove es va gastar l'herencia posant ne una que es fa enfonsar. LA Colmena, la yema, de can Pujades el Turró de cafè i trufa i de can Donat la Xixona i les tortes d'Alicant. De grans hi vam anar hi fins on varem puguer pagar ho. Un temps que es va anar apagant quan la tieta el va deixar per un amor de joventut. I desprès llargues estades a La Punyalada, fins que la van tancar, des de on podia veure la botiga de Gimeno on treballava la ex. 88 anys l'han acompanyant fins  aquest dia, on com va llegir Anna que l'anava a visitar algun cop, deia que ho deuria haver fet molt malament perque a alla a dalt no el  volien. El apella practicament no va poder dir res, d'una persona profundament religiosa i conservadora superat perla dreta nomes per l'Opus, que el va forçar a l'anul.lacio del  seu matrimoni.Respecte i oblit per el petit d'una ran familia.La demostració de que la vida també es política enmig de converses inútils, moltes partides de jocs per passar el temps per no voler entendre res.Molts dels familiars no van poder anar al cementiri per l'ultim adeu, Havien vingut de les seves residencies   i tenien que tornari.No necesitaven el seguici de cotxes negres preparats amb aire acondicionat.Per cert, a l'habitacio 4 del tanatori h  havia l'avi Santiberi, 101 anys, Lògicament qui ha  venut tanta salut natural, n'havia de tienir moltaEl to familiar i col·loquial del discurs De l 'ANA va sonar proper i de veritat. Era difícil comunicar mes solemnitat, sobretot davant de hom qui l'ha via conegut. Se que l'avi Josep Maria era un dels que se'l estimava mes.Ara podran tornar a jugar junts.

ex president

Sempre ho serà I tu ho estudiaras en la historia de Catalunya. Deia Thomas Jefferson que de president mai se'n surt com s'hi va entrar: amb prestigi i respecte. Aquest cas es pitjor si cal. Acorralat, Repudiat, Investigat, immolat per protegir els fills maldestres. El mes inconcebible es que un home que aparentment, ara tot son dubtes, es va jugar la vida i la cara contra la dictadura, no hagi sigut capaç de reconduir unes males practiques d'alguns dels 7 fills, no de tots. A Alemanya que dimiteixen per un curriculum falsejat o no pagar una multa de trafic, se'n fan creus d'aquest sud d'Europa, estan estupefactes. I ara falten sortir el 569 del New York Times.Hi ha un treball polític però fet durant 23 anys que dona llum ara amb el Llibre blanc de la sobirania. El 14 experts del CATN, han presentat 23 temes on la sobirania es possible, La unilateral, viable fins i tot sense acord costaria al mes entre 4500 i 5000 milions. I encara en sobrarien, garantint per descomptat la seguretat social ,al sanitat i l'ensenyament, això com les pensions. La politica nova o vella sempre serà perillosa i plena de forats. nomes podem intentar domesticarla.Menys economia immobiliària i d'infraestrutures i menys turisme, amb el permisos i llicencies que generen i trencar la opacidad institucional. Ni subvencions al premsa, ni mandats de mes de 4 anys o fins i tot compartits, jutges lliures i fiscals elegits també popularment.

la festa del alcalde

Mira! em fa il.lusio parlar ne. Jo no havia anat mai a cap festa de cap alcalde. A mes en plan amic, res polític ni amb d'altres interessos. Com la festa que de vagades fa el Lluis. Si tens els mitjans es l'oportunitat de retrobar als amics perquè tampoc es el moment de fer ne mes.140 convidats, el wasshapp fa estralls, van forçar a l'organitzacio casolana del Joan a fer un autentic tour de force. I se'n va sortir. Un jardí decorat amb sofàs fets amb pales acollia unes taules rodones, amb barres de beguda i fogons. Comença la desfilada de regidors i col·legues servint les amanides i gaspatxos de l'hort que lligaven estupendament amb alguns vestits ad libs blancs i d'altres elegàncies camperoles. El conjunt de jazz d'en Lluis en un racó tenuament il.luminat sesgava el relatiu silenci de la nit que el bon temps respectava. Amb el brogit i remor de la gent, van decidir anar sopar per tornar amb mes sensualitat i força que abans. Les converses van estar animades i l'anfitrio i la seva senyora van estar a l'aguait de tot. Que si la llum, que si ara ve la carn o les sepiones. Perquè el àpat va seguir amb peix i carn a cor que vols. L'hora, les  dues de la matinada va recomanar saltar els cafès. Era l'hora del gin tònic per el mes clàssics i dels mojitos per els qui la nit encara quedava curta. Recolzat a la barra amb els destrozats Pere i Josep Maria varem rematar les begudes. Les ultimes novetats son el que el bartender te'l prepara en un recipient de vidre, tu el remenes i te'l serveixes. La moda es emprar gin mediterranea, sucre, llimona i alfàbrega. A la festa te'l podies fer de gengibre o cogombre també. Peró el triomfador de veritat va ser el mojito. Encara veig les piles de gots que preparava el Joan i que anaven desapareixen a gran velocitat. Llima, menta, sucre,rom Bacardí, gel pile i soda o sprite. L'evolucio del mojito es veu que es el rom per gin,, sucre fumat , tabasco, menta i soda o tònica. Era l'hora dels adeus al menys dels no tan propers. En sortir, la fosca nit engolia els cossos que es guiaven amb el mòbil. Les estrelles i la lluna no havien volgut marxar del jardí del camí de'n Flix

adeu Pujols

Ahir vas venir a dinar i banyarte, Ja parlarem tu i jo del tema calamars. Sobre el Pujol, podriem dir adéu Turons, i la seva desfeta cal pensar s'hi molt abans de dir res. El primer a dir es que atacs apart, Catalunya esta per sobre de tot. I la segona que encara que dificulta el proces sobiranista, no hi ha que parar. Perquè el que es evident es que s'acabat la transicio, una manera de fer política i un estat que viu de l'asficxia. Perquè jo vull veure marxar darrera del Pujol, tots els Barcenas-Rajoys que encara hi son i que han jugat no amb les peles del seu pare sinó amb es meves.Dit això i amb tota la severitat que calgui la condemna, s'ha de seguir animant al país, peque ara esperat que be el cas Palau. El tercer que tinc que dir es el Procés tot i que  surti malmès,serà el mes fort, mes transparent, mes sincer i mes noble que tot el que hi ha hagut fins ara. Ara es mes rupturiste que mai, així com mes urgent i mes imprescindible.Un cop rentat TOT el diner negre cal aconseguir una independencia blanca i pura, rentada com la roba de l'anunci.

el fi de curs

Es una altre festa, aquesta vegada en un parc per despedirte d'aquesta escola i dels amics que a lo millor et costara tornar a veure. Mes que res perquè no tots anireu al mateix col.legi i la classe s'atomitza. M'explica el pare que amb la teva  mestre la Pat, tu i la Manuela hi heu fet una relació molt especial. Jo la vaig conèixer el dia que narrarem el conte del patufet a la teva clase. El fet es que ha vosaltres dues, perquè us estima molt (mes),-això no espot evitar ni es dolent,-us ha regalat un conte. Te molt merit per que tu saps l'escadusser que es un sou actualment de mestre. Peró falta el millor. La Pat li va demanar als pares que ho llegissin a casa perquè els demès nens no ho veiessin. El pare tenia que anar a al feina i se'l  va emportar. I vet aquí que li va agradar tant que el va emocionar tant que li va arrancar unes llàgrimes. Ara el que manca es que me'l deixis llegir ami i el posarem aquí perquè quedi sempre al núvol del a informàtica. Quin record mes maco. Potser en els teus canvis de institut o facultat o universitat no tornis a sentir això tan especial que ha emocionat als pares. O potser o nomes ho fan el americans això, quan un noi et porti a ballar a una festa de fin de curs. Em deia un gran professor meu, el Ramon Barnils EPD, que no eren mes importants els professors que s'en recordaven del nom de tots els seus alumnes, sinó aquells dels que tots, tots els alumnes s'enrecordaven d'ell. Tu sempre ho faràs de la Pat. Ja veuràs. I no per la dedicatòria, que també.

Joan Peiro

Avui fa 72 anys de l'assessinat de Joan Peiró, un sindicalista fidel als seus ideals. Tot i que la seva execució va ser un any i mig mes tard que la del president Companys, no va causa mes indignació  i estranyesa entre els catalans. Plegats al  camp dels obrers catalans, deportats des de França per la Gestapo, tots dos sotmesos per la força de les armes. Ell, vell militant de la CNT, fundador de la cooperativa vidriera de Mataró i exministre de la Republicà. Al seu judici s'hi presentaren un allau de personatges perdonar el seu testimoni per defensar lo amb el perill que comportava això.El va intentar comprar lo de totes les maneres que se'ls va ocorre.Peró no volia col.laborar amb el regim feixista, Les seves idees de justícia i llibertat li ho impedien. Així a les 7.37 d'un capvespre del 24 de juliol del 42, uns incontrolats vestits amb la camisa blava l'assesinaven a la seva cel.la de la presó de València....

cap nord 10 16 de juliol

Ultima habitació la 361. Un esmorçar sensacional de despedida. Decidim no tallar uns arbres centenaris perquè es vegi mes vist, es imposible,  petició del sr Enric. I ens col·loquem al costat el salt d'esqui de Lillehammer, un salt d'esqui monstruós, pavoros e immens.S'ha de tenir importants glàndules per tirar se d'alla un cop t'hi deixa l'ascensor. Impressionats per l'esport que s'hi practica, anem cap el parc de Gustav Vigeland. L'escultor que va dedicar 20 any de la seva vida a fer unes escultures humanes que representen el pas de la vida. Primer un pont on les escultures precioses no llueixen prou per culpa de les faroles que les doblen o oculten. Tot, per la bellesa de les imatges potser massa quadriculat. Com la font que narra la bellesa. Tot rodeixat d'uns parcs de gespa immensos que serien els fons incomparable per un camí guiat de les escultures. Aixi arribem a l'estatua els signes del zodíac.I ja anem a petar al museo wiking, sobre valorat per la inocencia del Sergi. Jo no dic que no siguin autentiques les peces. Però dos cascs, un de cremat i un carro sembla poc per la llegenda nordica.Penso que en un altre viatge s'ha de visitar la barca al reves museo que deien que no eren autèntics. Serà mes Asterix però mes divertit, ho penso perquè no ho he vist. La Rosa i jo no volem entrar a l'ajuntament, compre els últims records trolls amb molt encert, visitem altre cop l'opera mes fotos. Jo me quedat assegut veient el primer i ultim ionqui, com guarden les bicicletes una parella l'una contra l'altre i com el nostre nou xofer iranià, no refresca  l 'autocar com feia el Vessa.Sentat al carrer Karl Johans, decideixo, no puc amb els peus, que Oslo passi per davant meu. M'assento al osta d'uns musics i un gros senyor ambdues maletes i al Been & Jerrys Paleet em prenc el darrer gelat cremós. La set i el lavabo ens fa anar alHard Rock Cafè on a les13.48 fem la cervesa. Es ala on ens diuen que el San francisco a Noruega es amb alcohol. Els nens beuen sucs de Llimona amb frambuesa que no te nom diu el cambrer. Menys mal perquè el ultim Rica te un buffet, el pitjor de tot el recorregut. Cèntric si però morube també.La Irene impagable, ho arregla com sempre amb el cafè de les Carmes. Ja no queda temps per la Universitat ni per el museu Munch que queda pendent per una altre ocasió. Volem amb norwiedge nova companyia low cost on t'ho venent tot.Al dutty free on no m'haig de  despullar, compro el darrer Red Bull abans d'embarcar al SSP norway Point per les 35 ultimes corones. El vol DY5171 l'abordem a les 18.35. El seien finestre altre cop el 8F, tranquil i tot l'invasio d'ipads Barcelona de nit de veritat, les llums dels seu port immens encara no independent però pagat per els xinesos precios. Deixem al Ramon, la Carme en la historia del seu barri, l'Enric i la Maria Eugenia al carrer princesa i el Joan encara vols ajudar a guardar les maletas davant l'atenta mirada de l'Ares que no pot contenir l'alegria i l'emocio de retrovarnos. Com nosaltres properament amb els companys de viatge.

cap nord 9 15 de juliol

De Trondheim a Lillehammer ifinalment arribarem a Oslo. 497 km. mes.Veiem un KRO amb el sostre de herbes. Son les 9.18 del mati. Ja fa estona que hem sortit i a calor fa menjar un gelat cremos. a un StatoilEncaraen analgunsque diuen protegeixen mes de tot. Hem vist com cabretes o nebs tallaven la gespa o se lamenajven.Vorejemm tota l'estona un riu, potser el Grunbrandsdal per la gran vall rodeijadade aprcs nacionals com Jotunheimen, Rondana o Dovvefjell. La carretera, penseu que quasi no hi han autopistes isi n'hi ha un troçet es per aterrar avions quan hiha tempesta, no deixatan de lloc per patinar o fer esquiamb rodesde fons al seu costat.Se le juga el personal al pont indiana jones perque ames te un avis el bou amiclero, barreja importada de foraque s'haadaptat molt be, entre un bou pelut i un bufal, pero amb mollta mala baba es veu. Visitem ara una granjacom eren elsdel vikings. Son les 11.16 i torna avenir de gust l'Ostepolse i un red bull. el diaser a llarg. Aqui probem per primera vegada el Marlboro que es moltfluixet. Costa108 corones. AMb escola, a mestra dormiaadins, la eslgesiaa totalment ortodoxa, le bestia, unes gallines com les nostres de besties, cabres ,anecs i nenufars.I arribem a una de les estrellesdel viatge. L'Opera e Oslo. Inmens eidific amb marbre de carrara i fuste ue rprenta una legua de gel que s'endinsa al mar. Ens un exp

lica un emigrat guia argenti que es mou per Oslo amb bicicletai que ara mateix la puja al autocar. Fotos per un tub per ensenayr l'ajuntament on el visitarem dema. Mestres tan toca putualment les hores als quarts. Tambe veiem de pasada el centre i la universitat aix com el palau reial d'uns reis curiosament estimats malgrat laseva poca realesa a l'hora de aparlllalse. Els jardins tenen laparticularitat de que no tene reixes ni vallles fins la cas mateixa. Hi fem una apnoramica per el KarlJohan. M'he quedata mb ganes de veure una obra de Munch i tot el seu museu al costat el Parlament, on ell es reuniaen terutlia i an elsm illors afes de tot Noruega. L'autentic expressso.Com totes les casetes d'aquest lliure pais.I arribem per fi a lajoia de la corona dels hotels Rica, El que sembla una casa de nuixes peroque esprecios el Holmemnkollen park.A les 22.09 hem sopat. Xupito a carrec e la irene quemante viu l'ambient amb lacnaço el ipad. descoberta prel Jordi. Tomando te d'un tal chaves flores.

cap nord 8 14 de juliol

De Mo i Rana a Trondheim passant per Steinjertm 479 km. No hem vist cap accident fins avui. Les carreteres son com les de la molina, ben peraltades, però cada cop que es creuen dos grans de la ruta pateixes o t'apartes. Cua doncs per treuren un que havia esllavissat amb la pluja. El frondosos arbres que flaqueijen tot el camí havien evitat que arribes al riu. Amb les maletes a la vorera esperaven el seu RACC. I l'altre patacada devia ser d'un alce. Havien picat de costat. La bestia elegant no hi era, però el cotxe era força malmès. Per compensar ara començaven a no veure els tendres remats de rens, fins i tot dins els túnels.En arribar,desprès de 479 km.,  varem veure la catedral vikinga de Nidaros. La construccio mes important de Noruega amb forces modificacions segons guerres i diners des de 1200.El rei Olaf reconvertit al catolicisme a França la va liar obligant a tothom. Te un orgue de 9600 tubs des que amb uns quants ens van oferir un breu concert. La cristallera, nomes la peça central te mig metre de radi, va ser copiada per ara no se qui també de Burdeos crec,. Tan copiada que l'artista ho va fer amb els vidres fumats. No sabia que eren bruts. En un dels tants ponts de Trondheim, una noia amb bicicleta va caura al atabalar se de veure tan turista amunt i avall. Volíem veure un ascensor de bicicletes que havia a la sortida del treballat pont. Ja estem a la plaça principal on el rei te una estàtua amb l'espasa aixecada, un casc sagnant a la ma i el corresponen cap entre les cames apunt de fer una escomesa. Passem per la casa amb mes habitacions de l'epoca, amb el guia que no va deixar massa clar perquè les feien servir. Un guia local nou de Granada. L'hotel on farem la esta dels sants a una terrassa impresionant, amb unes butaques que si seies no t'aixecaves i menys jo, era el Clarion hotel campus Tronhdheim. El fort aire, ja era hora , ens va fer forade la terrassa per acabar en uns luxosos racons, los hombres a un lado per celebrar els sants del Ciril i l'Enric que si hi va ser hi i pagant els gin tònics. Estava tan derrotat que l'endema, dutxat i tot, feia una pinta que em van preguntar quina habitacio tenia. La 33...3 vaig arribar a respondre.

cap nord 7 13 de juliol

Deixem Svolvaer per Skutvik i Fauske arribar a Mo i rana. Un quart ferri ens passejara ja fins el continent deixant enrrera les illes Lofoten. La primera aturada es per veure la cascada del salmó. La ultima gran cascada que podrà fotografiar la senyora Carme que segurament es l'aficionada que ha guanyat mes trofeus amb aquest accident geològic. En ruta hi han sempre las parades tècniques, de descans del xofer o pis i les parades de cascades que no arriben a catarates. Anem per la del salmo que com ella mateixa diu no son als de Iguazu. De salmó cap. L'avispat de la botiga mirador ha fet una baixada fins el riu realment perillosa fa pagar 35 corones per mirar la per una cristallera interior. Tiquet que la forofa agafa. A sobre ens explica que no ens poden banyar no per els salmons que salten i els ossos que el agafen sinó per el parasit que infecte les aiguas. Aiguas que per cert baixen a tota castanya. Cafe a les 10.35'. Ens fixem per primera vegada en una coca cola que porta el nom de Tor.Dinem a Fauske on ens esperen quasi son les tres i una teutona ataviada mes al dia ens espera al balco. Crec que es aqui on ens varem deixar amb les preses de sempre uns bon tall de púding de gelatina de xocolata que he tornat a somiar en algun bufet no tan reeixit. El cafe l'acabem a les 15.38. I encara  ferm un es herbes a les17.28 als Polarsirkel Senteret. Haurem fet 357 km. I la nit un sofà de pell per veure amb uns holandesos la final Alemania argentina. La cervesa es va escalfant i Gotze no marca fins al final de la prorroga. Els holandesos enemics accerrims de l'esquadra alemanya se'n van decebuts. Allà miro les pelicules que parlen del submarino alemany amagat a les illes Lefoten. Submarino x.1, La espia que me amo, Operacion Tirplitz i Submarino del 2011.A casa no ho he vist de moment. El Sergio s'ha marcat un altre conte de trolls, el del lenyador que envia als tres fills a tallar un arbre per l'hivern i nomes el petit pacta amb el ser del bosc. Es veu que als nens es hi expliquen com a moralina. Jo us remeto a les traduccions de la Meritxell.

cap nord 6 12 de juliol

Passarem el dia recorren les illes. No sabem els kilòmetres.a mes hi ha una volta amb ferri.Varem fins i tot oferir una margarita la xofer.Ferri que per cert es va ficar dins d'un fiord i va donar una volta al voltant de si mateix llepant les roques i dues barquetes que amb prou feines li deixaven lloc. A la una, per si el bufet fallava, va menjar un ostepolse amb baicon que nomes troba practicmaent al es gasolineres Statoil.Això i un energy Water per anar tirant 82 corones o sia 10 euros. Sortim Husjordoya i de la península no sense abans fer un aperitiu amb les restes del picnic d'ahir.. I sortim també del Cercle Polar artic on una altre bola menys emblemàtica i una mena d'os amb boles ens despedeixen fins que arribem a l'estatua del home amb els peus a l'aigua. Ningú sap que mira ni cap on però es maco. a pocs metres hi ha unsquadrats amb el seu perfil, però no aconseguim que encaixi amb res ni el sol mateix i per tant no podem saber perquè servei.Al migdia si que dinem a Bojer de Flaske. A la nit varem fer millor la ruta del Bacalao. Van anar a una terrassa al port, ens varem passar al gin tonic convidats per els amics del Club i sense saber ho varem ser testimonis del 3 a 0 d'Holanda al Brasil. Ja no va ser sorpresa.

cap nord 5 11 de juliol

Cap Svolvaer i  les illes Lofoten 422 km .El primer que veiem en sortir de l'hotel es la muntanya de les cabretes. Un cim que acaba amb dos punxes com quan fas banyes i que es veu que els nois del poble passen d'una banya a l'altre amb una mena de tirolina segons vaig entendre, coa que decreta la seva valentia i majoria d'edad. Per si de cas a sota mateix, on estem nosaltres hi ha un cementiri d'aquests preciosos, grans i espaiós on hi cap molta mes gent encara.Passem per Henningsvber on ens presenten la botiga d'un Mallorquí que aplica el seu saber turístic als noruecs. Jo no hi vaig perquè tinc una problema i haig d'entrar en un bar on venen el prostre típic,com una ensaïmada de crema i una de coco. Demano un cafè però la noia em veu apurat i diu vagi vagi que desprès ja parlarem del cafè. Al poble també pescador, hi comprem gambes recent pescades per el picnic promès per la direcció de carrera i comprat prèviament en un supermarket. queden esvalaits quan veuen la provisió de alcohol que fem. En ruta descobreixo el Frankfurt amb beicon. Al kiosk Absjorns de Evenskjer en remato un acompanyat del Red Bull de torn per agafar embrentzida. Primer visitem una platja, però l'autentic playon que ens ten preparat el Sergio es Musjoraoya. Una immensa pedra ens farà de taula. A la pedra, partida en dos, hi ha una espasa de fusta clavada com la del Rei Artur. L'Enric, que de vegades fa veure que no hi es, amb la estelada com a capa s'enfronta a un drac Cranc que passava per la platja. Vi, pernilet, les gambes, donem conte de quasi tot mentre uns companys a Verona ens envien fotos sota la pluja i embolicats amb les capellines del club. Nosaltres si tinguéssim el banyador a ma ens endinseriem a l'aigua de calor que fa. Desprès visitem una factoria de tractament del bacallà. Els vaixells de pesca, les instal.lacions de de manipulacio, un vídeo fluixet com quasi tots i una mica de museu dels diferents estris emprats en el procés de pesca (ràdios) i conservació posterior. Hom va recordar les seves anècdotes i gustos amb el bacallà. I es va convertir en dèria trobar ne algun de penjat assecanse. Jo no el vaig veure. Un Ferri de la companyia Hurtigruten ens porta en menys d'hora i mitja de Storkmarknes a Svolvaer on arribem d'alt del bus. La tranquil·la travessia a servit per fer currículums i donar, ja amb mes confiança quatres detalls de les vides de cadascú. Arribem a Svolvaer encara amb llum, es un dir, on hi passarem dues nits, es un altre dir. Al vespre, desprès de sopar anem a fer la ruta del bacalao, que aixis se'n diu un local, no gaire reeixida tot i ser divendres. Riem molt quan ens presenten per tres vegades un San Francisco amb alcohol. L'últim dia varem saber que allà son així L'intent de prendre el seu combinat recomanat, l'Os polar va fracassar perquè no en tenien, se suposa que els ingredients. El meu Fidel Castro, ginger ale, angostura i rom, que vols que et digui.. Mes tard a l'hotel Bjerkvik ho rematem de la cadena Thon hotels Lofoten.

cap nord 4 10 de juliol

Avui es el dia dels f errys. Orderdalden, LybgseidetBreivikeidet ens portaran a Tromso. L'etapa mes llarga 584. Allà trobarem l'esglesia seu episcopal noruega i la universitat mes allunyada del mon. El primer que recordo es la cervesa Mack. La ciutat compta amb una de les fabriques mes populars. I el grup se'n va partir algunes davant el precios i comercial port. Un local amb una cava de jazz que va se r pensa no haver pogut gaudir del seu so, el Cabfic Tromso. Una de les parades va ser al Kvaenangsf jell Gildetun Kavanangen i elsegon ferry ens havia deixat al Hotel Aurora. Amb l'habitacio mes ran i mes minimalista del recorregut. Estaven per sinó  us en havíeu adonat, enfront a les Illes Lofoten.

cap nord 3 9 de juliol

Pasan per Karasjok arribarem al nostre destí primer, i ultim de Honningsvag. Quan arribem haurem fet 395 km.I ens allotjarem al primer dels Rica Hotels, el Wordkappg4. Sortim per vorejar el llac Inari camí de la capital dels Sami on els trobarem al Centre Experience Sampi per conèixer una mica millor les cultures, tradicions i costums d'aquesta comunitat indígena.abans de que es formessin els estats d'Europa i Russia.El primer que visitem es un tipi tipus indi enorme i que es on principi farien vida els antics sampi's. Deixant darrera el parlament, la biblioteca i el museo nacional abans de dinar en un menjador típic amb el foc encès a pesar dels 29 graus, ens dediquem com feien a tirar el llaç a uns alces immobils formats per la cornamenta i un tronc.Ho vaig intentar amb fallada inclosa, però vull dir en el meu descàrrec que la manera de encerclar el llaç no era la que jo havia practicat a l'Oest, fent el forat de la corda mes gran, enrrollantse de la ma al colze i no de una ma a l'altre. I mes balancejant des de el cap com volia fer ho jo. La direcció al menys va ser bona i l'unica que ho va aconseguir va ser la nostra heroïna la Irene. Sopa , ren i el postre gelat de sempre i que no repetiré va ser el menú del dinar mes original en semicercle i sobre un plat-bandeja de fusta.I primeres fotos amb el troll. Un de simpatic que donava la benvinguda a una botiga. No tots son igual d'amables i riallers. Segons la gran historia del Sergio poden inclús a arribar a canviar al personalitat amb la del teu acompanyant sense adonar t'en. Parem en una platja per mullarse els peus i uns quant fan un itos que es una pila de pedres que faran mal be el mar o una tempesta de turistes poc respetuosos. I revelem la primera gran sorpresa dela Irene. Un xupito en en un bar de gel.Preciós. El mateix vas es de gel. La Rosa embolicada en el seu super manta vermella com tothom, es posa dins dl'iglu per la foto. En sortir demanem desitjos i es tira el vas de  gel al mar. Els meus ja els sabeu.La botiga es de gent espanyola però amics. Tot vigilat per un huskin precios i enorme que es diu Lonchas. Es on trobem la millor camiseta i unes arracades de rens per la Rosa.Travessem un túnel sota el mar de 7 km, baixada i pujada per arribar al penyasegat de 302 m que domina el oceà àrtic glacial en el punt mes septentrional d'europa. El Vesa ens ha deixat per complir el descans de les hores de  conducció i ens porta un xofer de LLeida que esta fent l'agost allà. L'autocar es el mateix, un Volvo d'un any que es diu Pohjolak Matka. I arribem a la bola. Un aperitiu de pernil i vi català a la fi del on i milers de fotos a la bola.Ho complementem amb un documental i vistes des de el Balco de no se quin rei. Per cert amb neu glaçada i bruta a tocar.Destroçats per les emocions, tornem a l'hotel on encara la llum et permet veure el sol. Ens avisen de que hi ha mariners d'un creuer d'aquests enormes. Adeu Lleida que demà ,altre cop amb el Vesa, sortim direcció Ivalo i hem de fer 584 km.El dia mes llarg.No varem poguer veure l'Argentina Holanda que va guanyar l'equip de Messi als penals per 4-2.

cap nord 2 (8 de juliol)

Cridats a les 6 del mati per esmorçar, dutxar se i sortir entre 7.30 i 8. Aquests ritual s repeteix cada dia i es esgotador i per mi una pena no poder disfrutar mes estona si s'escau del nòrdic i de les instal.lacions que quasi sempre eren magnifiques. El grup animat, ja aniran sortint amb algunes anècdotes i comença el Camí cap Tankavaara, la casa del Pare Noel. Situada al bell mig del cercle polar àrtic, 66º 32' 35'',que creuem per endinsar nos a la Laponia. Deixem doncs l'hotel Sky Ounasvaara. on les dues cerveses del sopar pugen 6 euros cadascuna. Abans però visitem el primer cementiri, on les despulles tenen mes terreny del mon i l'esglesia luterana que l'amparava Una escultura que semblava un grup d'esquis servia per posar espelmes en devoció. La Irene, alma mater de tot el viatge,ens obsequia amb unes maduixes o fruits del bosc que encenen el mati al centre del poble. Per sortir marxem per el pont de l'antorxa del llenyador. Diu la llegenda que els troncs baixaven per el riu i s'amontonaven en un punt on per sobre d'ells es podia passar, El problema era de nit, on els llenyadors treballaven i pasaven amb una torxa. D'aqui el nom. El complex del papa Noel, Jou Mupukki esta fet per la neu. Nosaltres no n'hem vist ni una volva durant tot el viatge salvat d'unes llengüetes d'alt d'alguna muntanya. Sense la neu las cabanes de fusta negra, totes les instal.lacions queden dures. Souvenirs, també un clàssic i peces de vestir de disseny. Un pasadis de gel ens condueix a la breu entrevista que Sana Claus concedeix als visitants. Ens acull al seu tro a la Rosa i ami i li arranquem la promesa de que cada any visitara a les meves netes. Ell ens arranca la foto testimoni del que dic. No cal que te'xpliqui la cara dels infnats, esperant per ferse lafoto o saludarlo simplement. Seguim cap les mines d'or, Noshollamiehen Raholla, doncs també a Laponia hi va haver hi la passa com al oest americà. La febre dels buscadors d'or. Veiem un documental i el museo, que es com un poble del Oest. I tenim el primer enfrontament seriós amb els mosquits, grans com ocells, tan que hi han senyals de trafic de perill am el triangle, un mosquit dibuixat com si fos un peato i amb tot la cua vermella. I de sobte, mentre miràvem la fredor de l'aigua de la mina, Jutahuuhtomo Goldmine, amb les seves canalitzacions,que en algun temps havia transportat el preciós material, apareix el primer ren que veiem, majestuós, tranquil i elegant però sense cap gana de conversa. Es coneix el poble millor que nosaltres i finalment desapareix darrera de la paret pantalla de l'estable. Els propers kilòmetres ja son frecuents les trovades amb ramats de rens, grans i petits, amb banyes o no.I fem una parada en un lloc de bungalows, per fotografiar les primeres barquetes ancorades al riu a IWARI sea place, on davant de la desesperacio del Sergio l'amo ha agafat vacances i no el pot saludar. La Maria es apunt de banayarse i nvoluntariament i el Vesa ens ha mantingut l'autocar a 18 graus. A fora segueixen els 28 i arribem a Saariselka, d'on ara mateix no recordo ni el sopar ni l'hotel.Han estat 259 km. Pero si que Alemania ni va colar 7 a Brasil. varem veure el partit amb un grup d'Alemanys i va ser força entretingut. Un gran partit.

cap nord 1

El Joan del Club del Viatger ens recull puntualment a les 6.15 del mati. Últims cigarrets per pujar a l'avio de Finnair vol ay 3270. Embarquem a les 9.40 i seiem a finestreta, el 16 F. Tres hores i mitja de vol tranquil ens planta a Helsinki, on a la mateixa porta 22 agafem el AY 429, embarcant a les 15.55 i en torna tocar finestreta, aquesta vegada ja al costat de la Rosa.1F. Una hora i quart mes i ja som a Rovaniemi.Al aeroport ja ens espera el nostra autocar que ho serà per el resta de dies, conduit per el magnific Vesa, el nostre Raikkonen particular i que es de Finlàndia també. Amablement l'expedicio em deixa sentar al davant per alleugerir els meus problemes de mobilitat i impossibilitat de passar per llocs estrets. En arribar a l'hotel, perdut en mig del bosc, amb el riu al costat i enfront un potent salt d'equi, varem iniciar el cicle, de dieta, dels paissos nòrdics.Abans havíem topat amb les tasses del 'alcohol a la cervesa. La popular, a la porta 22,això si una galleda, 7,15 euros.Peró la gran sorpresa del dia va ser retrovarnos a l'aeroport amb el guia especialista en Noruega, el Sergio Montesinos. Un professional enamorat en tots els sentits del país, amb un entusiasme d'acord amb la seva humanitat i cultura i que ens va fer conèixer uns pobles per damunt de les nostres estimacions. Ell que es valencia i viu a Madrid. Desprès de sopar, a les 12 puntualment varem pujar al terrat per observar com la llum del sol no s'apagava de cap manera. I per fi. amb una calor de 28 graus, l'adredon nòrdic que tan m 'agrada.

Ponç Pons

Es un poeta que ha escrit ara un llibre de pensaments El rastre blau de les formigues. Hi diu coses com que sempre ha volgut ser bona persona encara que la societat li ha posat difícil, que llegir es rellegir, escriure, viure i estimar i que com les gallines fan ous els poetes fan versos. El poeta que en comtes d'arrels te cames, diu que l'art ens humanitza i ens fa la vida mes apassionant. Es diu fill de la traducció mes que de la tradició menorquina. Una cosa es escriure i l'altre se literat, Ell es considera literat escriu encara que no el llegeixi ningú, per ell. Els seu mites son Shakespeare, Dante i Cervantes. Avui també Canetti. El que fa ell es escriviure. L'austeritat es llibertat. Al mati arreglat fa classes. a la tarda de trepillo i en bici va a la Figuera Verda i veu el mon per entendre'l i estimar lo mes.Al capvespre traginant les branques mortes ,el silenci guareix la suor purifica. A l'avi li agradaria escriure aforismes com aquest poeta, Notes, apunts referents i reflexions que des de el camp pots traslladar a qui vulgui tornar se a integrara la natura.

el bomber

El silenci del foc o del bosc era el títol del reportatge sobre el bomber, sobrevivent del terrible accident d'Horta de Sant Joan ara farà cinc anys. Amb les mans cremades per el foc encara somnia com podrien haver pujat tots l'escarpada pared que els acorralava. Ningú es podia pensar que el foc canviaria d'orientacio d'aquella asesina manera. Josep Pallàs ha tornat a fer de bomber. I ho ha fet basicament per clamar als 4 vents que els boscos son una bomba, bruts, carregats de combustible que mai es neteja ni s'exploten com a bosc perquè diuen que no es rendible. Ara, si que volen cobrar per buscar bolets. Cinc companys morts del GRAF de Lleida, de qui encara ressonen les veus dels telèfons portàtils i demanan ajut i donant la seva posició. La justícia hores d'ara encara no s'ha pronunciat. Sobre tot el que volem saber es si per salvar unes poques hectàrees de sotabosc, valia la pena tenir 6 homes allà, jugant se la vida sense saber ho, mentre qui no tenia cap perill de foc no contestava ni donava senyals ni ordres d'actuacio. Com deien les croniques del moment, el lloc de comandament era Zero. a l'esquerra, però Zero.

juliol

Comença l'estiu amb una gran noticia per l'avi. Mira encara em sento d'aquesta corporació on he treballat tants anys i visc i vibro amb les coses que li passen.Obre el diari amb una foto magnifica del president de La Caixa mirant el rellotge com si tingues pressa perquè el seu segon  marxes d'una vegada. No m'havia agradat mai aquest personatge a qui atorgaven la capacitat economica dels taurons. I amb la cara de la foto paga. Mes avall el nou rei visitant durant 40 minuts al papa Francesc, fent li un obsequi i convidant lo al seu país. Carles Boix creu que la ponencia parlamentaria sobre la llei de consultes s'equivoca a l'hora de definir qui ha de poder votar el 9N i Joan Subirats afirma que el que els partits pretenen que tot passi per ells, quan son les noves comunitats que actuen sense exigir identitats exclusives. De la tercera via ni en parlem...

el setge

Que s'estreny sobre l'expresident francès Sarkozy. Fa quatre dies, es feia fotografies amb coneguts meus al Palau de Pedralbes on rebia el caliu dels asistents en el concert de la seva dona la Bruni. Per primera vegada declara detingut un president de França. Com si no haguessin fet mai res els anteriors.I això li complica molt la seva possible intenció de tornar a presentar se vista la debilitat d'Hollande.Se'l acusa de rebre filtracions sobre els seus sis casos des de el tràfec d'influencies al finançament il.legal. La seva hiperactivitat i la lluita interna al seu partit podria precipitar el seu retorn so s'acaba produint. Te l'aprofitament suposat del cas L'Oreal. les escoltes, el finançament de Gadaffi. S'enfrenta ala inhabilitacio política , 10 anys de presos i una multa amb euros.I sense immunitat, encara li que da el vell cas de Tapie, on lees arques publiques van indemnitzar lo amb mes de 400 milions d'euros. I la Lagarde hi era. Espero que se'n surti. Em cau be. De la mateixa manera que penso que darrera de tot hi els el Valls.

els penals

M'encanten aquests penals desprès de la prorroga. Es quan el futbol es mes aleatori. Ell sap quins han estat els mèrits, per donar la sort al imprevisible guanyador. Si que compten coses. La qualitat dels porters, els jugadors que queden al camp desprès de la batalla. El cansament, l'habilitat, la força mental el guanyador. I el que no te res afer, com no en faci repetir algun, però això es nota molt, es l'arbitre. Son penals que ell no ha gestionat. Ni els ha vist, ni els ha anul.lat. Nomes els mira, com nosaltres ,esvalait. Diràs si sempre guanyen els mateixos perquè en marquen mes. Be, sempre que no tinguïn al Sergi Ramos. Per una vegada aplaudim la incertesa. Sobre tot ara que els penals no son nostres. I ens afecten relativament. Una acció tan simple com 11 metres i tres pals pot ser una tragèdia, plors, alegria desmesurada i passa de sobte sense cap control. I per això disfrutem durant uns minuts. Una adrenalina que ens regalen els herois de la gespa. I el mes bonic, quan durant 5 vegades els porters es canvien, també es desitgen sort. Relaxen un segon la pressió i es saluden. Nomes un cosa em trenca l'empatia, La paradinhna. No m'agrada perquè hi ha engany al bell mig de tanta voluptuositat. Sempre he pensat que si n'hagues sapigut els hagués tirat a trencar A dintre però molt fort. Sinó pot ser una pena alty.