Cap Svolvaer i les illes Lofoten 422 km .El primer que veiem en sortir de l'hotel es la muntanya de les cabretes. Un cim que acaba amb dos punxes com quan fas banyes i que es veu que els nois del poble passen d'una banya a l'altre amb una mena de tirolina segons vaig entendre, coa que decreta la seva valentia i majoria d'edad. Per si de cas a sota mateix, on estem nosaltres hi ha un cementiri d'aquests preciosos, grans i espaiós on hi cap molta mes gent encara.Passem per Henningsvber on ens presenten la botiga d'un Mallorquí que aplica el seu saber turístic als noruecs. Jo no hi vaig perquè tinc una problema i haig d'entrar en un bar on venen el prostre típic,com una ensaïmada de crema i una de coco. Demano un cafè però la noia em veu apurat i diu vagi vagi que desprès ja parlarem del cafè. Al poble també pescador, hi comprem gambes recent pescades per el picnic promès per la direcció de carrera i comprat prèviament en un supermarket. queden esvalaits quan veuen la provisió de alcohol que fem. En ruta descobreixo el Frankfurt amb beicon. Al kiosk Absjorns de Evenskjer en remato un acompanyat del Red Bull de torn per agafar embrentzida. Primer visitem una platja, però l'autentic playon que ens ten preparat el Sergio es Musjoraoya. Una immensa pedra ens farà de taula. A la pedra, partida en dos, hi ha una espasa de fusta clavada com la del Rei Artur. L'Enric, que de vegades fa veure que no hi es, amb la estelada com a capa s'enfronta a un drac Cranc que passava per la platja. Vi, pernilet, les gambes, donem conte de quasi tot mentre uns companys a Verona ens envien fotos sota la pluja i embolicats amb les capellines del club. Nosaltres si tinguéssim el banyador a ma ens endinseriem a l'aigua de calor que fa. Desprès visitem una factoria de tractament del bacallà. Els vaixells de pesca, les instal.lacions de de manipulacio, un vídeo fluixet com quasi tots i una mica de museu dels diferents estris emprats en el procés de pesca (ràdios) i conservació posterior. Hom va recordar les seves anècdotes i gustos amb el bacallà. I es va convertir en dèria trobar ne algun de penjat assecanse. Jo no el vaig veure. Un Ferri de la companyia Hurtigruten ens porta en menys d'hora i mitja de Storkmarknes a Svolvaer on arribem d'alt del bus. La tranquil·la travessia a servit per fer currículums i donar, ja amb mes confiança quatres detalls de les vides de cadascú. Arribem a Svolvaer encara amb llum, es un dir, on hi passarem dues nits, es un altre dir. Al vespre, desprès de sopar anem a fer la ruta del bacalao, que aixis se'n diu un local, no gaire reeixida tot i ser divendres. Riem molt quan ens presenten per tres vegades un San Francisco amb alcohol. L'últim dia varem saber que allà son així L'intent de prendre el seu combinat recomanat, l'Os polar va fracassar perquè no en tenien, se suposa que els ingredients. El meu Fidel Castro, ginger ale, angostura i rom, que vols que et digui.. Mes tard a l'hotel Bjerkvik ho rematem de la cadena Thon hotels Lofoten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada