Pasan per Karasjok arribarem al nostre destí primer, i ultim de Honningsvag. Quan arribem haurem fet 395 km.I ens allotjarem al primer dels Rica Hotels, el Wordkappg4. Sortim per vorejar el llac Inari camí de la capital dels Sami on els trobarem al Centre Experience Sampi per conèixer una mica millor les cultures, tradicions i costums d'aquesta comunitat indígena.abans de que es formessin els estats d'Europa i Russia.El primer que visitem es un tipi tipus indi enorme i que es on principi farien vida els antics sampi's. Deixant darrera el parlament, la biblioteca i el museo nacional abans de dinar en un menjador típic amb el foc encès a pesar dels 29 graus, ens dediquem com feien a tirar el llaç a uns alces immobils formats per la cornamenta i un tronc.Ho vaig intentar amb fallada inclosa, però vull dir en el meu descàrrec que la manera de encerclar el llaç no era la que jo havia practicat a l'Oest, fent el forat de la corda mes gran, enrrollantse de la ma al colze i no de una ma a l'altre. I mes balancejant des de el cap com volia fer ho jo. La direcció al menys va ser bona i l'unica que ho va aconseguir va ser la nostra heroïna la Irene. Sopa , ren i el postre gelat de sempre i que no repetiré va ser el menú del dinar mes original en semicercle i sobre un plat-bandeja de fusta.I primeres fotos amb el troll. Un de simpatic que donava la benvinguda a una botiga. No tots son igual d'amables i riallers. Segons la gran historia del Sergio poden inclús a arribar a canviar al personalitat amb la del teu acompanyant sense adonar t'en. Parem en una platja per mullarse els peus i uns quant fan un itos que es una pila de pedres que faran mal be el mar o una tempesta de turistes poc respetuosos. I revelem la primera gran sorpresa dela Irene. Un xupito en en un bar de gel.Preciós. El mateix vas es de gel. La Rosa embolicada en el seu super manta vermella com tothom, es posa dins dl'iglu per la foto. En sortir demanem desitjos i es tira el vas de gel al mar. Els meus ja els sabeu.La botiga es de gent espanyola però amics. Tot vigilat per un huskin precios i enorme que es diu Lonchas. Es on trobem la millor camiseta i unes arracades de rens per la Rosa.Travessem un túnel sota el mar de 7 km, baixada i pujada per arribar al penyasegat de 302 m que domina el oceà àrtic glacial en el punt mes septentrional d'europa. El Vesa ens ha deixat per complir el descans de les hores de conducció i ens porta un xofer de LLeida que esta fent l'agost allà. L'autocar es el mateix, un Volvo d'un any que es diu Pohjolak Matka. I arribem a la bola. Un aperitiu de pernil i vi català a la fi del on i milers de fotos a la bola.Ho complementem amb un documental i vistes des de el Balco de no se quin rei. Per cert amb neu glaçada i bruta a tocar.Destroçats per les emocions, tornem a l'hotel on encara la llum et permet veure el sol. Ens avisen de que hi ha mariners d'un creuer d'aquests enormes. Adeu Lleida que demà ,altre cop amb el Vesa, sortim direcció Ivalo i hem de fer 584 km.El dia mes llarg.No varem poguer veure l'Argentina Holanda que va guanyar l'equip de Messi als penals per 4-2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada