Ultima habitació la 361. Un esmorçar sensacional de despedida. Decidim no tallar uns arbres centenaris perquè es vegi mes vist, es imposible, petició del sr Enric. I ens col·loquem al costat el salt d'esqui de Lillehammer, un salt d'esqui monstruós, pavoros e immens.S'ha de tenir importants glàndules per tirar se d'alla un cop t'hi deixa l'ascensor. Impressionats per l'esport que s'hi practica, anem cap el parc de Gustav Vigeland. L'escultor que va dedicar 20 any de la seva vida a fer unes escultures humanes que representen el pas de la vida. Primer un pont on les escultures precioses no llueixen prou per culpa de les faroles que les doblen o oculten. Tot, per la bellesa de les imatges potser massa quadriculat. Com la font que narra la bellesa. Tot rodeixat d'uns parcs de gespa immensos que serien els fons incomparable per un camí guiat de les escultures. Aixi arribem a l'estatua els signes del zodíac.I ja anem a petar al museo wiking, sobre valorat per la inocencia del Sergi. Jo no dic que no siguin autentiques les peces. Però dos cascs, un de cremat i un carro sembla poc per la llegenda nordica.Penso que en un altre viatge s'ha de visitar la barca al reves museo que deien que no eren autèntics. Serà mes Asterix però mes divertit, ho penso perquè no ho he vist. La Rosa i jo no volem entrar a l'ajuntament, compre els últims records trolls amb molt encert, visitem altre cop l'opera mes fotos. Jo me quedat assegut veient el primer i ultim ionqui, com guarden les bicicletes una parella l'una contra l'altre i com el nostre nou xofer iranià, no refresca l 'autocar com feia el Vessa.Sentat al carrer Karl Johans, decideixo, no puc amb els peus, que Oslo passi per davant meu. M'assento al osta d'uns musics i un gros senyor ambdues maletes i al Been & Jerrys Paleet em prenc el darrer gelat cremós. La set i el lavabo ens fa anar alHard Rock Cafè on a les13.48 fem la cervesa. Es ala on ens diuen que el San francisco a Noruega es amb alcohol. Els nens beuen sucs de Llimona amb frambuesa que no te nom diu el cambrer. Menys mal perquè el ultim Rica te un buffet, el pitjor de tot el recorregut. Cèntric si però morube també.La Irene impagable, ho arregla com sempre amb el cafè de les Carmes. Ja no queda temps per la Universitat ni per el museu Munch que queda pendent per una altre ocasió. Volem amb norwiedge nova companyia low cost on t'ho venent tot.Al dutty free on no m'haig de despullar, compro el darrer Red Bull abans d'embarcar al SSP norway Point per les 35 ultimes corones. El vol DY5171 l'abordem a les 18.35. El seien finestre altre cop el 8F, tranquil i tot l'invasio d'ipads Barcelona de nit de veritat, les llums dels seu port immens encara no independent però pagat per els xinesos precios. Deixem al Ramon, la Carme en la historia del seu barri, l'Enric i la Maria Eugenia al carrer princesa i el Joan encara vols ajudar a guardar les maletas davant l'atenta mirada de l'Ares que no pot contenir l'alegria i l'emocio de retrovarnos. Com nosaltres properament amb els companys de viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada