M'encanten aquests penals desprès de la prorroga. Es quan el futbol es mes aleatori. Ell sap quins han estat els mèrits, per donar la sort al imprevisible guanyador. Si que compten coses. La qualitat dels porters, els jugadors que queden al camp desprès de la batalla. El cansament, l'habilitat, la força mental el guanyador. I el que no te res afer, com no en faci repetir algun, però això es nota molt, es l'arbitre. Son penals que ell no ha gestionat. Ni els ha vist, ni els ha anul.lat. Nomes els mira, com nosaltres ,esvalait. Diràs si sempre guanyen els mateixos perquè en marquen mes. Be, sempre que no tinguïn al Sergi Ramos. Per una vegada aplaudim la incertesa. Sobre tot ara que els penals no son nostres. I ens afecten relativament. Una acció tan simple com 11 metres i tres pals pot ser una tragèdia, plors, alegria desmesurada i passa de sobte sense cap control. I per això disfrutem durant uns minuts. Una adrenalina que ens regalen els herois de la gespa. I el mes bonic, quan durant 5 vegades els porters es canvien, també es desitgen sort. Relaxen un segon la pressió i es saluden. Nomes un cosa em trenca l'empatia, La paradinhna. No m'agrada perquè hi ha engany al bell mig de tanta voluptuositat. Sempre he pensat que si n'hagues sapigut els hagués tirat a trencar A dintre però molt fort. Sinó pot ser una pena alty.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada