cap nord 8 14 de juliol

De Mo i Rana a Trondheim passant per Steinjertm 479 km. No hem vist cap accident fins avui. Les carreteres son com les de la molina, ben peraltades, però cada cop que es creuen dos grans de la ruta pateixes o t'apartes. Cua doncs per treuren un que havia esllavissat amb la pluja. El frondosos arbres que flaqueijen tot el camí havien evitat que arribes al riu. Amb les maletes a la vorera esperaven el seu RACC. I l'altre patacada devia ser d'un alce. Havien picat de costat. La bestia elegant no hi era, però el cotxe era força malmès. Per compensar ara començaven a no veure els tendres remats de rens, fins i tot dins els túnels.En arribar,desprès de 479 km.,  varem veure la catedral vikinga de Nidaros. La construccio mes important de Noruega amb forces modificacions segons guerres i diners des de 1200.El rei Olaf reconvertit al catolicisme a França la va liar obligant a tothom. Te un orgue de 9600 tubs des que amb uns quants ens van oferir un breu concert. La cristallera, nomes la peça central te mig metre de radi, va ser copiada per ara no se qui també de Burdeos crec,. Tan copiada que l'artista ho va fer amb els vidres fumats. No sabia que eren bruts. En un dels tants ponts de Trondheim, una noia amb bicicleta va caura al atabalar se de veure tan turista amunt i avall. Volíem veure un ascensor de bicicletes que havia a la sortida del treballat pont. Ja estem a la plaça principal on el rei te una estàtua amb l'espasa aixecada, un casc sagnant a la ma i el corresponen cap entre les cames apunt de fer una escomesa. Passem per la casa amb mes habitacions de l'epoca, amb el guia que no va deixar massa clar perquè les feien servir. Un guia local nou de Granada. L'hotel on farem la esta dels sants a una terrassa impresionant, amb unes butaques que si seies no t'aixecaves i menys jo, era el Clarion hotel campus Tronhdheim. El fort aire, ja era hora , ens va fer forade la terrassa per acabar en uns luxosos racons, los hombres a un lado per celebrar els sants del Ciril i l'Enric que si hi va ser hi i pagant els gin tònics. Estava tan derrotat que l'endema, dutxat i tot, feia una pinta que em van preguntar quina habitacio tenia. La 33...3 vaig arribar a respondre.