Es una altre festa, aquesta vegada en un parc per despedirte d'aquesta escola i dels amics que a lo millor et costara tornar a veure. Mes que res perquè no tots anireu al mateix col.legi i la classe s'atomitza. M'explica el pare que amb la teva mestre la Pat, tu i la Manuela hi heu fet una relació molt especial. Jo la vaig conèixer el dia que narrarem el conte del patufet a la teva clase. El fet es que ha vosaltres dues, perquè us estima molt (mes),-això no espot evitar ni es dolent,-us ha regalat un conte. Te molt merit per que tu saps l'escadusser que es un sou actualment de mestre. Peró falta el millor. La Pat li va demanar als pares que ho llegissin a casa perquè els demès nens no ho veiessin. El pare tenia que anar a al feina i se'l va emportar. I vet aquí que li va agradar tant que el va emocionar tant que li va arrancar unes llàgrimes. Ara el que manca es que me'l deixis llegir ami i el posarem aquí perquè quedi sempre al núvol del a informàtica. Quin record mes maco. Potser en els teus canvis de institut o facultat o universitat no tornis a sentir això tan especial que ha emocionat als pares. O potser o nomes ho fan el americans això, quan un noi et porti a ballar a una festa de fin de curs. Em deia un gran professor meu, el Ramon Barnils EPD, que no eren mes importants els professors que s'en recordaven del nom de tots els seus alumnes, sinó aquells dels que tots, tots els alumnes s'enrecordaven d'ell. Tu sempre ho faràs de la Pat. Ja veuràs. I no per la dedicatòria, que també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada