920

Es el numero de l'entrada d'avui amb la que pretenc fer te una mica de companyia i que sàpigues de mi. T'he fallar uns 300 blogs. Son dies que no he estat a casa, m'agrada escriuret aquí, o m'he trobat malament o no sabia que dir te. La gent em diu que no m'obligui tant pero a mi m'agrada. Procuro tenir te al dia, i així ho estic jo. Es com si et digues bona nit amb un peto literari. També de vegades em diuen que si no es veritat tot el que escric, però es que m'haig de permetre llicencies literàries, no mentires, per dir el que vull i tu ho entendràs. Tu i tot el que vulgui entendre.  Es com una teràpia encoberta. Escrius de coses que per mi no ho faria i que de vegades reconec que son molt avorrides i repetitives. De l'hospital no vaig poder  fer ho i en els hotels banda de que no hi vaig, has d'estar hi uns dies instal.lat. En tot cas t'ho explico tot a la tornada. A ma quasi no puc escriure que s'entengui i per telefon, tu no ets un diari. Se que faig faltes. Però a mi sempre m'han corregit. Tampoc trobaries gaires que escriguin com jo. De raro vull dir. Sempre es veritat. Soc jo, exposo dubtes, faig futur, pregunto al mon, desfaig malentesos i nomes em falta alguna resposta o comentari per enriquir me una mica. L'important es que ho llegeixis tu algun dia. Espero que pugui afrontar algun blog mes.Hi veuràs les limitacions de l'avi que espero no hagis heredad. Sempre? estarem al núvol, però t'ho podràs imprimir i ho guardaràs en algun lloc de la teva biblioteca. Serà l'avi trapella de paper. I d'alguna manera ens haurem vist/escrit/escoltat com a mínim 920 vegades. Tot el que et dic a tu val per la Julia, sempre. A ella que es mes gran li he fallat 676 dies. Tot i aixi segur que soc l'avi del mon que ha fallat menys.