Avui hem anat a l'aplec de Puiggracios. Un dinar amb alguns del poble que han volgut compartir la mona. 12 mones que han sortejat les velletes i arrugades mongetes del santuari. No hi havia ma innocent. Deien el numero que els semblava del 0 al 150 i hala, qualsevol de les quatre. Quan hem arribat la coral ja havia cantat. Avui anaven per les cases que els hi ho havien demanat. Vas a la porta, cantes i et donant alguna cosa. Abans eren cèntims o millor menjar. Jacint Verdaguer deia el 1885 que era un costum de l'antigor que s'estava perdent. En aquest racó del Vallès, el monestir de Puiggracios s'intenta conservar la puresa i la tradició, els aires que fan bell la vall del Tenes, tot guardant aquesta, si religiosa i catalana costum.Caramella no vol dir res fora de l'emporda. Ve de colamus, gralla primitiva, una canya amb un foradet a l'extrem i una llengueta aprop. Encara acompanyen a les caramelles pobres.Camarelles domina a la plana de Vic i mes avall camalleras que fa sospitar ve de camalls. Hermosos goigs cantats a la verge del mont des de la Catalunya espanyola i francesa amb noms com Goigs dels ous, Set goigs de les caramelles o goigs de pasqua. Les caramelles com els hi diem a Bigues, porten algun mocador de color, vestit o cosa uniformant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada