Es la que obre els diaris de paper amb una gran foto normalment. La del dia que vaig fer 66 anys era plena de mentides i dubtes. Alguns ja es veien enseguida. D'altre varem haver d'esperar l'endema. La primavera es queda. L'endema un dia rúfol, rúfol. L'ou torna les mones. Es veu que ho fan els pastissers joves. Peró tu mateixa vas demanar un tren de xocolata. El partit al govern permet als sense papers tornar al cap, Peró tenir la targeta sanitària. La CUP sembla serà decisiva alhora de sumar escons independentistes. S'han posat be en el full de ruta i esperen ampliar suports durant el Procés. La guerra dels executats augmenta. A mes execucions terroristes, mes execucions per la llei. La crisi a sigut tan forta que ha canviat valors i mentalitat. Ja no som tan post moderns com érem. També hi ha qui diu com quedara Catalunya si no sortim d'Espanya: invisibles, ja ni per l'espai, sotmesos i sense recursos socials. I també que hi expectactives laborals per la filologia.Deia Cansado que a ell no li agradava mentir quan fent broma cel.lebrava i enganyava al public dient -li emocionant los que feis 25 anys dels escenaris. El public aplaudia i s'emocionava amb ell. De sobte deia que era mentira i que a ell no li agradava mentir.En aquell moment Faemino deia: A mi si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada