Gabriel Bibiloni

“S’ha construït una llengua localista barcelonina”

1. La codificació de Fabra es basa en la idea de construcció d’una llengua nacional, que és tot el contrari d’una llengua còpia. I la llengua còpia és la dinàmica a què ens porta la situació de subordinació política i lingüística que ja dura un grapat de segles. Potser es podria canviar alguna cosa no essencial, però anant molt alerta, perquè la normativa és un consens, i alterar aquest consens és molt complicat. Jo, més que revisar l’obra de Fabra, crec que cal revisar la revisió que en els darrers trenta anys s’ha fet de l’obra de Fabra. Parlo de l’acció que han fet sobretot els grans mitjans de comunicació de Barcelona que, contra l’esperit de l’estandardització del català dels primers dos terços del segle XX, han construït una llengua localista barcelonina i espanyolitzada. La meva proposta és que la revisió de l’obra de Fabra ha de consistir en l’aprofundiment en els seus mateixos principis, que ningú no ha demostrat que no siguin vàlids.

2. El que no funciona no és la normativa, sinó la seva socialització. És una qüestió de sobirania i d’autocentrament, que no tenim. Tampoc no és qüestió de facilitat o dificultat. Les normes són fàcils si s’ensenyen bé i si hi ha models per a imitar en bon funcionament. I si no hi ha interferències d’altres llengües que ens imposen estructures mentals que no són les nostres. Aquí els mitjans tenen un gran potencial de transformació, però en lloc d’aprofitar-lo per a millorar la llengua s’han estimat més esdevenir una foto del producte de la subordinació. I el mateix podem dir de les autoritats, lingüístiques i polítiques.