Aquest no és el repte més gran de la meva carrera. Ja vindrà, aquest repte”, deia Luis Enrique abans de l’entrenament. El tècnic asturià, en el seu primer any al Barça, ja té la final de la Champions que no va aconseguir en vuit anys de jugador. El 2002, de fet, un gol de la Juve va tallar les ales de l’asturià en una pròrroga al Camp Nou que va acabar, d’alguna manera, amb una època fosca del Barça. Poc després va arribar la revolució amb Laporta, Rijkaard i Ronaldinho. I Luis Enrique es va retirar.
“No és cap revenja. No m’agraden les revenges”, comentava un entrenador que s’ha fet acompanyar per familiars i amics a Berlín. El Barça és a un sol partit de guanyar el triplet, el segon de la història del club -un fet que també seria únic en el món del futbol-, contra una Juve orgullosa que cedeix la condició de favorita però no renuncia al triomf. Si guanya, de fet, la Juve també tindrà el seu triplet, després d’una temporada impecable. Seria el primer per a ells i seria una sorpresa. “Un equip amb Messi, Neymar i Suárez sempre serà favorit”, deia Gianluigi Buffon, que va fer riure a tothom explicant que un dels seus fills admira Messi. I l’altre, Neymar. “La lògica diu que amb aquests jugadors serà una final amb gols”, afegia Massimiliano Allegri.
El conjunt torinès, després d’eliminar en semifinals el vigent campió del torneig, el Reial Madrid, arriba a la final sense Giorgio Chiellini, un dels seus puntals defensius. Barzagli, amb molèsties durant la setmana, haurà de ser titular en una línia defensiva segurament amb quatre homes. Per tant, Allegri pot perdre, per les baixes, el seu recurs de modificar la defensa i jugar amb dos laterals de llarg recorregut quan cal, situant tres centrals a la zona més pròxima a la frontal de l’àrea. “Hem de pensar com podem fer gol, més que pensar en com evitar rebre’n”, deia un Allegri prudent però ambiciós.
La situació que viuen Allegri i Luis Enrique és gairebé idèntica. En el seu primer any a les banquetes dels seus actuals clubs, poden guanyar el triplet. Potser per això es van repartir elogis davant dels mitjans. “La Juve s’assembla a nosaltres, també vol la pilota, malgrat que defensi bé”, deia l’asturià, que va lloar l’evolució en l’estil dels piemontesos, un equip amb “molts recursos”, segons Gerard Piqué. “Ells també saben jugar la pilota. Ho van demostrar a l’eliminatòria contra el Reial Madrid. Té jugadors molt forts, com Marchisio, Pogba i Vidal, i haurem d’estar molt concentrats perquè poden buscar el contraatac”, va afegir el defensa.
Luis Enrique s’ha emportat tota la plantilla a Berlín, però ningú dubta sobre quin serà l’equip titular. És l’últim partit de la temporada, la cloenda d’un any impressionant. No són dies per fer invents, són dies per seguir amb el que funciona. Messi, Neymar i Luis Suárez, amb 119 gols aquesta temporada, han convertit el Barça en el gran favorit per endur-se el títol. Són el trident temible, i la Juve fa dies que rumia com els pot aturar. “Fa respecte jugar contra aquests jugadors”, admetia Bonucci, defensa dels italians. Buffon, sempre bromista, va afegir a la llista de perills Iniesta, que es va entrenar amb normalitat, un cop s’ha recuperat de la sobrecàrrega al bessó de la cama dreta, que l’havia tingut al marge a començament de setmana, a Sant Joan Despí.
“Aconseguir el doblet i arribar a una final de Champions ho hauríem signat tots a principi de temporada, però ho tenim tan a prop, som a noranta minuts d’aconseguir la perfecció, que ho intentarem”, va dir Piqué, molt distès amb els periodistes però ferm en les seves paraules. “Aquesta plantilla és un dels millors equips de la història d’aquest club. Si volem ser els millors, hem de demostrar-ho, davant de tothom. I estem preparats per fer-ho”, va sentenciar.
A l’ombra dels golejadors i dels duels que tindran amb la sòlida però tocada defensa italiana, i a l’ombra, també, de la possibilitat de celebrar un triplet històric, hi ha un altre duel que centra l’atenció de la final d’avui a Berlín. No serà la batalla que hauria pogut ser fa uns anys, però Xavi i Pirlo tornaran a exemplificar una manera de sentir el futbol que marcarà el matx. I marcarà un final. Pirlo podria jugar l’últim partit amb la samarreta de la Juve abans de marxar als Estats Units, mentre que Xavi posarà el punt final a la seva etapa al Barça per posar rumb a Qatar.
Al marge dels factors emocionals que embolcallen la final, serà un partit estratègicament apassionant. La Juve fa setmanes que prepara el partit, tant tàcticament com psicològicament. Dins del club italià s’ha intentat crear un ambient positiu abans d’un duel en què les apostes donen el Barça com a clar guanyador. “Estem un esglaó per sota del Barça, però en una final les diferències s’escurcen”, va admetre Bonucci just abans de la seva primera final europea. De fet, gairebé tots els jugadors de l’equip italià debuten en una final europea. Buffon, per exemple, és un dels pocs que n’han jugat una, però no l’ha guanyat mai. Avui tornarà a intentar-ho, per segellar un any magistral. Un any de triplet, que no serà rodó per als dos clubs. La final decidirà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada