Dimecres, a quarts de cinc de la tarda, mitja hora abans que l’escola obri les portes, uns núvols foscos i densos amenacen pluja sobre el col·legi Cor de Maria d’Olot. A poc a poc comencen a arribar mares que aparquen el cotxe al carrer Macarnau, per on sortiran els alumnes a les cinc en punt. “Mai no hi havia hagut cap cas semblant, els pares es devien pensar que no passaria res”, comenta la Puri, que no té cap fill al Cor de Maria però sí que és mare, respecte a la infecció d’un alumne de l’escola amb diftèria. “Tot el poble està molt disgustat, queda clar que les vacunes són importants”, afegeix. Una àvia i dues mares comenten la situació. “No en sabem res”, afirmen. “No se sap on ha agafat la malaltia, el nen, però la família és ben normal”, destaquen. “Avui m’ho ha dit el meu fill. Hi ha raons per estar preocupat”, exclama el Càndid, que ve a recollir el seu nét. “Fa patir molt, tot això, però de moment des de l’escola no ens n’han dit res”, assenyala la Montse, mare d’una alumna.
“Tot està controlat, tothom ha de pensar que és molt difícil que aquesta malaltia s’encomani”, va repetint com un mantra l’alcalde d’Olot en funcions, Josep Maria Corominas, per foragitar la inquietud que s’ha estès al col·legi Cor de Maria i a la ciutat. Segons l’alcalde, “és normal que hi hagi alarma sobre aquest tema, però hem de procurar que tothom estigui tranquil”. Corominas no pot anar més enllà, ja que el cas està en mans de Salut Pública, i desitja amb totes les seves forces que el nens de sis anys es curi aviat.
En una breu conversa telefònica, la direcció del Cor de Maria deixa clar que no farà cap declaració. Pels volts de l’escola només hi queden dues unitats mòbils de televisió, però una mestra, que prefereix no identificar-se, comenta que al matí “ha sigut un no parar, els nens han hagut de marxar del pati perquè no paraven de fotografiar-los i filmar-los”, afegeix.
“¿Encara no en teniu prou, de notícies?”, diu una dona a prop de l’escola. Rere seu, una altra s’esplaia una mica més: “És molt trist, tot plegat, però a sobre venir aquí... Els nens estan espantats, tot el matí igual”. A l’altra banda de la tanca, els pares formen petits grups i alguna rotllana. Són gairebé les cinc i arriba un policia local per regular el trànsit per al pas de vianants. “Heu de venir amb microscopis, no amb aquestes màquines”, bromeja un home davant dels càmeres de televisió. Coincidint amb les campanades de l’església de Sant Esteve, sona el timbre que anuncia la fi de les classes. També comença a ploure tímidament. Una de les mares, que porta la seva filla sota un paraigua, explica que li acaben de donar una circular en què es tranquil·litza els pares. “Ens han dit que no patim”,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada