Sis anys després d’aquell vol sense motor de Leo Messi a Roma contra el Manchester United, el Barça disposa d’una nova oportunitat per tancar la temporada perfecta, amb un triplet. De Roma a Berlín, de Guardiola a Luis Enrique. De Laporta a Bartomeu. Només jugadors com Messi segueixen decidint finals com si el temps no els passés factura. Però sí, el temps no perdona i Xavi Hernández s’acomiadarà del barcelonisme amb la gran oportunitat d’aixecar la copa més desitjada, en un gir de guió just amb el migcampista vallesà, que fa mesos semblava destinat a marxar per la porta del darrere. Ara és a un sol pas d’aixecar les copes del segon triplet blaugrana. Fins ara cap club ha guanyat dos triplets. Però aquest Barça s’ha aficionat a reescriure la història.
L’estadi olímpic de Berlín, tan fred, tan imponent, acull per primer cop una final de la Lliga de Campions (20.45 h), una final inèdita entre dos equips que poden tancar la temporada amb triplet, ja que els piemontesos també han fet bé la feina i ja han guanyat lliga i Copa. Es tracta d’un estadi històric, on va volar Jesse Owens per escriure noves pàgines d’història. La Juve, que torna 12 anys després a una gran final europea, hi arriba amb el cap baix però la mirada freda, feliç de no ser el favorit, patint per les baixes en defensa i preguntant-se quin és el secret per aturar Messi, Neymar i Suárez quan tenen un bon dia. L’equip bianconero s’interposa com a últim obstacle per a un Barça que ha passat del caos institucional del gener a il·lusionar-se amb un equip capaç de trencar totes les estadístiques. “Esclar que podem guanyar, som la Juve!”, bromejava Ciro Ferrara, exjugador de la Juve i ara membre del cos tècnic, mentre es feiaselfies amb aficionats arribats de mig Europa. Bèlgica, Alemanya, Londres, París. I de mig Itàlia. Els aficionats de la Juve ja es deixaven sentir ahir i eren majoria a la zona d’Alexanderplatz, on s’ha instal·lat la zona de fans italiana.
Des d’Alexanderplatz -des de fa dècades zona pecadora de la ciutat- fins a l’estadi olímpic, a l’oest de la ciutat, el futbol ha canviat el color de Berlín. “Venim més de 500 polonesos”, deia l’Ingrid, membre de la Penya Blaugrana Polonesa, una de les penyes que més viatgen per Europa seguint el Barça. “Som de Kíev, i vam comprar entrades per animar el Barça”, explicava el Serhei. Els catalans, de mica en mica, també es feien notar, malgrat que molts han passat la nit a la carretera amb un somriure a la cara.
Messi, en canvi, arribava seriós a Berlín, conscient que podria convertir-se en el primer futbolista a marcar en tres finals de la Lliga de Campions. L’argentí va viatjar i es va entrenar bastant concentrat, somrient només en veure el seu fill corrent pels passadissos de l’avió i jugant amb els fills de Luis Suárez. Neymar i Piqué, en canvi, van sortir a la roda de premsa prèvia fent bromes entre ells. El defensa, de fet, va dedicar-se a fer fotografies de la sala de premsa, mentre Neymar admetia que el d’avui és el partit més important de la seva carrera. En preguntar-li pel secret de l’èxit de la davantera blaugrana, el brasiler va parlar de l’amistat fora del terreny de joc. Complicitat dins i fora del terreny de joc d’un equip que va ser rebut per 500 aficionats al seu hotel, just al costat de la cèntrica Potsdamer Platz. Un hotel al centre de Berlín, una ciutat al centre d’Europa i un equip de futbol al centre de les mirades. Doncs el pare hi va ser hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada