El rellotge grec fa setmanes que s’ha accelerat. Els missatges contradictoris del govern d’Alexis Tsipras i de les organitzacions internacionals amb qui negocia només afegeixen soroll i confusió al perill ben real d’una possible fallida de Grècia per la incapacitat de fer front al pagament del deute. Des de les declaracions optimistes de la trobada, a Riga, entre el primer ministre grec, la cancellera Angela Merkel i el president francès, François Hollande, fins a l’advertiment del Fons Monetari Internacional que Grècia podria acabar sortint de l’euro només ha passat una setmana. Dies d’especulacions que uns i altres van alimentant. L’última, la del secretari del Tresor dels Estats Units que, des de la reunió del G-7 a Dresden, alertava que aquest impàs només fa augmentar els riscos d’una sortida accidental de Grècia.
El 30 de juny és la data límit: el termini màxim per tancar la pròrroga del pla de rescat. Segons el ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, l’acord s’acosta perquè el seu govern ja s’ha compromès a noves reformes del “mercat laboral, la seguretat social i el deute públic”. La realitat és que Tsipras està immers en un combat que té tres fronts. D’una banda, la dura negociació amb l’FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu; de l’altra, la profunda esquerda que s’ha obert en el si de Syriza. La coalició d’esquerres radical s’esquinça pel pes de l’obligat possibilisme que implica qualsevol negociació.
Durant la reunió de la cúpula del moviment, celebrada ara fa una setmana, un 44% dels quadres del partit van votar a favor de trencar les converses amb els creditors internacionals. Des de la seva arribada al poder el 25 de gener passat, Alexis Tsipras ha hagut de gestionar totes les ànimes d’un govern escollit, precisament, sota la promesa de desafiar l’austeritat imposada per la troica durant els cinc anys de rescat de l’economia grega. I aquest és el tercer front, l’esperança de canvi -en les formes i en els resultats- que va portar una gran majoria de grecs a trencar definitivament, a les urnes, amb la partitocràcia tradicional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada