Son els que vas fer ahir. Estavem convidats avis i amiguets teus. No havies fet la siesta i emprenyaves a la Emma que prou feina te per menjar, amb un dit dels pares per un canto de la boca i la xeringa per l'altre. No deixaves tranquil al pare que et preparava els chuches per el cole ni a la mare que li preparava la llet a la teva germana. Era logicament per els nervis. Varem parlar del patinet, mentre veiem el Barça 4- Societat 0 i ja deseguida van arribar els teus convidats. Amb papers de colors com les festes majors un reguitzell de nenes que ara no et sabria anomenar, cosinetes, amigues del cole, i un amic, el de la piscina. que desempedra i es deixaria matar per tu. L'altre cosa es que abans, a les festes, els amiguets es quedaven sols, vigilats per algun voluntari familiar i els pares de la casa. Aqui vaig veure que venia tothom, pares mares i tiets, amb el que casi tripliquen als de la teva mida i jocs. El que pasa es que els grans acaben parlant perque tambe fa temps que no es veuen i els petits van corrent entre els cames, observats per el ulls grans i negres de la teva nova inquilina. Vol dir que no parareu de festes. I tambe has d'ajudar als pares per la festa dels 5, es que quan començá aquest vertigen, no s'hagin deixat res i ho tinguin que anar a buscar. A no ser que vulguin sortir a fumar o fo..el camp. Un adeu a tothom i un peto de lluny va ser la darrera imatge del teu hello kitty. Sou molt macas les dues i l'avi li va dir a l'Emma que per ara es l'unica que es deixa agafar, que si el pare em eixa encara una acompanyare jo al altar. Les llums reflectants d'una carretera plena de dissabte em van portar fins l'assaig del musical que estrenem al cine club la nit del sopar de Nadal. Com diu la canço de l'avi, que interpreta Pseudopolus, un criat roma,..."avui tot sortira be..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada