Com totes les places del Raval es intima, recollida i fosca com correspon a la Ribera. Si entres per Rera Palau hi ha un carreró sense sortida, Tripo, que sembla una plaça mes petita. Hi ha una cabina telefònica, de les 1200 que encara queden a la ciutat. Sembla que no s'ha fet servir mai. Peró a traves del seu vitrall es veu una vista fantàstica. I un colom que et pren el pensament i se'l emporta tan lluny que quan tornes ell, ja no hi es. Es una plaça rara. Botigues de peix, alternen amb sabatilles d'esport, pots confondre unes Reebok amb un llobarro, models de Custo, retols en angles i la casa Calico des de 1850, ""xarxes i decoració". Perque la Pastisseria Guell va tancar el 99. Una senyora, la Mercè, de 87, viu a Laplana des de els 14. I encara compra a Santa Caterina, desprès d'anar a missa a Sta. maria del mar. El diari al carrer Moncada. Sense ascensor, diu que havia ademes a la plaça un forn i una drogueria. Sorollosa, amb els guiris que seuen quan poden a Cal Pep o La catalana II o al Celler de la Ribera. on es deleixen per un tallat amb patates braves. A fora es un 15% mes car, clar que a ells que. La poli, com que han de venir a peu, ja ni passen i als manguis els controlen els cambrers, que ja els coneixen. No ho he contrastat amb ningú. Però penso que si es diu de les Olles, es perquè en alguna d'aquestes botigues de moda s'hi devien fer o almenys vendre olles. I moltes. O potser era el Liceu de les cacerolades. Pero algo hi devia passar.Ho esbrinarem el dia que anem tots a fer el vermouth amb el colom.Quan torni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada