Foc nou

Desprès del paperot de la CUP, votant la seva assemblea el veto a investir a Mas, ara si que ho veig abocat a noves eleccions. Lo millor de tot es que ho han votat nomes 434 membres contra la resta fins a 1200 crec. Peró hi ha hagut un 22% que ha votat a favor d'investir lo. I un 22% es exactament dos diputats dels que tenen. Que son els que falten per investir al president. Ja se que la democràcia no fila tan prim. Peró que no potser es que 400 i pico de senyors capgirin la historia de Catalunya, ara que ja no tenim els 800 del Duran, que precisament diu que formaria govern amb el PP. D'acord Foc nou i mirar de reconstruir l'espai socioelectoral, que encara hi es però cada vegada mes petit. En un escenari de 7 o 8 partits, 3 independentistes, un substitut de convergencia podria arribar com a molt al 25%. La pista la donaran els enquestes de Democraia i llibertat. A mes el PP pot renegar del seu tresorer estafador però DCD no pot fer el mateix amb Jordi Pujol. Peró CDC no es la UCD del Suarez. I ho va demostrar el 2010. Mas va treure desprès de 7 anys d'oposicio, el 38,4 dels vots, sense poder formar govern altre vegada. Tres majories absolutes en 23 anys i despres, arreplegant ho tot podria arribar a l'actual 46%. Pujol funda convergencia el 1974 i desprès d'un 16%, amb l'afegito de Unió aconseguí ser una formula d'exit. Els partits canvien. Son instruments de representacio de idees i interessos sorgits de circumstancies que poden canviar i s'ha de adaptar i patir profunds metamorfosis. França va per la dotzena reforma gaullista de la república, des del 1947. L'Italia d'avui no s'assemble gens a la dels 90. I mira Grècia. A Catalunya el PSC cas desapareix i neixen amb força cc's i la Cup. I s'ha de saber jugar amb les cartes que et donen, no les agafes tu.