Ja deia Orson Welles que qui tenia el cine guanyava les eleccions.David Fernàndez de la CUP diputat i periodista va ser un dels valedors dels fets de la Ciutat Morta. L'amistad va fer seguissin col.laborant amb Metromunster i d'aqui van sortir els genials Capgirem la historia i Anaven lents perquè anaven lluny. Junts pel si, copiant la idea un cop entesa, ja anaven tard,van contractar a Marc Recha per els seu spot mes recent. Fernàndez no es diputat Peró no abandona la lluita mediatica. Va ser l'altre dia a una debat als Texas sobre el film B, de Barcenas, recreació del dialeg entre tresorer del PP davant del jutge Pablo Ruiz, fonamenta en l'obra de teatre Ruz-Barcenas, al Lliure l'any passat. Estimula, com als 60 admiràvem el Corazado Potenkim. Pensar que ara amb menys qualitat però mes intenció, menys ideologia però mes arribada, li fem fer de notari. I recordem .la guerra d'Irak. el no a la guerra del 2004, o també No hay motivo contra el PP. Nous partits , noves potiques cinematografiques i tècniques propagandistiques. El cine ja no es fa als ateneus, seus social o agrupacions veïnals- Pere Portabella va produir No estamos solos, recorren amb Joan Pere ventura, el moviment del 15M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada