CDC ADEU

“Jo vaig apujar la persiana el novembre del 74 a Montserrat i jo l’abaixaré aquí al Fòrum”. Parla Jacint Borràs, l’home que presidirà Convergència fins a la seva extinció definitiva. “Encara recordo quan ens reuníem en la clandestinitat, a la nit, als laboratoris Fides, de Florenci Pujol. Ni a la meva dona li deia on era la reunió, per si la policia ens seguia”.

Com Borràs, Josep Maria Culell: “Avui divendres, defunció. Diumenge serà de Pasqua. Jo tinc el número 35. Pujol tenia el 54 perquè era un despistat per a aquestes coses. He vingut per nostàlgia. ¿El millor de tots aquests anys? Haver sigut el pal de paller del catalanisme i les primeres estructures d’estat: els Mossos, TV3, la immersió lingüística, la sanitat. El pitjor? Haver mirat cap a l’altre costat”.

Sense l’esmena d’Unió

El carnet número 1 de CDC va ser per a Elisabet Puig (de fet va ser el 3.001, per donar gruix a la militància), esposa de Miquel Sellarès, que no ha anat al Congrés de refundació: “Jo vaig ser expulsat per parlar de corrupció. Encara recordo Pujol, aquell dia a Montserrat, dient: «Hem de fer una convergència d’homes i dones...» D’aquí va sortir el nom”.

El nom. A mitja tarda ningú no sap encara com es dirà el nou partit. Un grup de militants de mitjana edat i amb l’experiència d’uns quants congressos comenten la jugada:

-¿Us heu adonat que en aquest congrés ja no hi haurà la típica esmena d’Unió?

-Quina era la típica esmena d’Unió?

-Coi, la de separar-nos. Sempre la presentàvem, sempre venia gent a dir que hi votaria a favor, però a l’hora de la veritat sortia el santcristo gros i deia que no tocava.

Pausa de mitja tarda. Els militants acaben de sentir Artur Mas dient que “s’ha demostrat que a Convergència la gent ha estat més enamorada del país que del partit”, i Xavier Trias recitant Martí i Pol: “Tot està per fer i tot és possible”.

Entre la classe de tropa convergent hi ha una barreja d’orgull per la història que ha protagonitzat el partit (“qui ens havia de dir, en la Catalunya del 70, que el 2016 estaríem demanant la independència”), tristesa pel final de la història, moltes ganes de futur i preocupació pels equilibris del present:

-Això de Mas i Munté no està fet.

-Com que no?

-Primer ho hem de votar. I el sector de Rull vol la Mercè Conesa.

-Des que el president Mas va haver de plegar, aquest partit ha estat orfe de discurs.

-I què, com ha de ser, al futur?

-Independentista de centreesquerra.

-Sobretot que tingui molta sensibilitat social.

-Ara que dius això, ¿t’has fixat quines han sigut les últimes paraules de Trias? “Demà Convergència serà a la Gay Pride de Barcelona amb carrossa pròpia”.