Amb l’entrada en escena del Barça, ja estan en marxa tots els campions de les grans lligues europees. A 24 dies de debutar oficialment en l’anada de la Supercopa d’Espanya, els de Luis Enrique van iniciar ahir la seva pretemporada, període que marca les pautes del curs i que serveix per mesurar les aspiracions del vestidor. La seva importància va més enllà de la d’agafar musculatura i compensar la inactivitat parcial dels futbolistes durant l’estiu. “És vital i serveix per millorar prestacions, prevenir lesions i netejar les molèsties que arrossegues del curs anterior”, apunta a l’ARA David Juan, fisioterapeuta amb experiència en dinàmiques d’equips professionals i que actualment treballa amb tenistes de rànquing ATP.
La seva planificació ha d’incloure “un treball d’adaptació, d’exercicis amb peses i petits canvis de ritme abans d’augmentar les càrregues, aprofundir amb dobles i fins i tot triples sessions si el futbolista necessita fisioteràpia”. Tot i poder dissenyar a grans trets una guia, l’impacte que té en cada esportista és diferent: “S’ha de personalitzar el pla de treballperquè no hi ha dos estats físics iguals. No tots s’entrenen de la mateixa manera, ni han de fer-ho. A vegades restar unes simples repeticions d’un exercici pot evitar que un efectiu acabi sobrecarregat. És fonamental escoltar l’esportista. Les pautes no s’han de seguir sí o sí, s’han d’adaptar. I aquí és on entra la figura de l’entrenador i del preparador físic. Lacomunicació entre tots dos ha de ser constant per analitzar el rendiment real dels seus deixebles”, explica.
Les conseqüències
El format de les gires de les grans potències, marcades per viatges constants amb avió i una quantitat immensa de quilòmetres recorreguts, complica encara més l’estabilitat d’aquest procés. “El principal problema d’aquests desplaçaments és la musculatura, que també té uns horaris i no descansa. Si t’entrenes, canvies de país i més tard tornes a exercitar-te, no et recuperes físicament. Tens, per tant, la musculatura adormida”, comenta Sergi Luis Riera, fisioterapeuta especialista en prevenció de lesions en esportistes d’elit. El Barça, conscient d’això, ha apostat en aquesta ocasió per un tour continental de 9.934 km, cinc desplaçaments i quatre partits amistosos. El club minimitza el desgast però no l’elimina. “És realment negatiu no tenir un dia a dia actiu, pautat i regular. Si estàs assegut vuit hores durant un vol, es produeix una pèrdua d’elasticitat. Quan el jugador aterra i arriba a les instal·lacions, està obligat a treballar amb el físio perquè les seves fibres recuperin capacitat de moviment”, afegeix. Tot està enfocat a prevenir lesions, el gran llast dels equips de primeríssim nivell i que poden suposar la diferència entre l’èxit i la inoperància.
“Durant l’estiu, els cracs perden la seva propiocepció, sistema que regula el desplaçament d’un individu sobre un entorn. Les articulacions tenen uns sensors que t’ajuden a prevenir un possible trencament, perquè s’adapten a com trepitges. S’ha de treballar dia a dia. Aquesta cadena es trenca al juny i per això cal recuperar estabilitat”, recalca Riera. El Barça és un dels conjunts que pateix més físicament durant els tres primers mesos d’entrenaments. Luis Enrique va haver de fer front a nou baixes per molèsties muscularsl’any passat, dues més que el 2014 (7) i quatre menys que el 2013 (13).
Xoc de realitats
La professionalització de la rutina individual -i coral- dels equips és evident i ha aconseguit suavitzar radicalment el trauma físic de l’inici de les pretemporades. Segons explica a l’ARA un exnutricionista d’equips de la Lliga BBVA, els futbolistes actualment es cuiden per voluntat i no per imposició, com passava deu anys enrere. “Llavors era habitual trobar-te amb algú que es reincorporava a la feina en baixa forma i amb una mica de panxa. Les vacances eren sinònim de desconnexió, de dormir poc, beure molt i no fer bondat amb alimentació. Era molt evident, perquè tampoc es complia una taula d’exercicis diaris per pal·liar aquesta ratxa d’excessos. I no parlem d’un o dos casos, ni molt menys”, explica.
Ara hi ha hagut “un canvi d’escenari”, argumenta Juan, gràcies “a les noves tecnologies, el gran moment dels departaments sanitaris del clubs -gràcies a les inversions que s’hi han fet- i a la mentalitat dels esportistes, que saben que han de dur un estil de vida saludable per rendir al màxim”. “Les noves generacions ja vénen educades esportivament i coneixen el seu cos. Saben quan tenen molèsties i quan poden forçar. Això ha permès, entre altres coses, que els cossos allarguin la seva vida professional. Ara veiem homes de 35 anys amb un cos adolescent. Sense consciència i capacitat de sacrifici, però, no s’aconsegueixen els objectius”, explica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada