vietto

Si no hi ha un gir de guió en les pròximes hores, Luiciano Vietto serà el cinquè fitxatge del Barça d’aquest estiu. El jove davanter de l’Atlètic de Madrid accepta de bon grat el canvi d’aires i els clubs estan treballant per tancar l’operació. Fonts del Barça confirmen que les negociacions van pel bon camí, tot i que no s’aventuren a donar encara xifres de l’operació, i la previsió és que es pugui oficialitzar el traspàs els pròxims dies o, fins i tot, hores. “M’he passat tota la vida admirant Messi. Jugar al seu costat seria un somni fet realitat”, havia dit Vietto fa uns mesos. El somni és més a prop que mai de fer-se realitat.

El Barça ha pensat en Vietto per ser el quart davanter de l’equip. I, més concretament, per ser el relleu de Luis Suárez quan l’uruguaià hagi d’asseure’s a la banqueta o l’entrenador li vulgui donar descans. Després de reforçar la plantilla amb un central (Samuel Umtiti), un lateral esquerre (Lucas Digne) i dos migcampistes (Denis Suárez i André Gomes, a més de Sergi Samper, que puja del filial), Luis Enrique va deixar clar dijous que necessitava un futbolista “amb gol” i que jugués pel centre de l’atac. Un nou clàssic. Ni més ni menys que les característiques de Luciano Vietto, un davanter argentí que va aterrar a la lliga espanyola l’estiu del 2014 i que en aquestes dues temporades ha jugat 76 partits i ha anotat 23 gols.

Nascut a l’Argentina el 5 de desembre del 1993, Vietto va debutar com a professional al Racing de Avellaneda amb 17 anys, on va jugar durant tres temporades. Al seu país natal va fer 19 gols en 71 partits oficials i després va fer el salt al Vila-real, que va pagar 5,5 milions al Racing per obtenir els seus serveis. La primera temporada del davanter a la lliga espanyola va ser més que satisfactòria, amb 48 partits jugats i 20 dianes. Les xifres no van passar desapercebudes per a l’Atlètic de Madrid, que el 2015 va decidir comprar-lo per 20 milions. Però a les ordres de Diego Simeone Vietto no va tenir les oportunitats que tenia al Vila-real. Vestit de matalasser només va disputar 28 partits i en la meitat va sortir a la segona part. Per culpa d’aquests pocs minuts sobre la gespa, només va poder marcar tres gols.

Millorar el fons d’armari

Però els números d’aquest últim any no espanten ni Luis Enrique ni la secretaria tècnica, que pensa més en el futur que no pas en el present immediat de l’equip. El Barça té una columna vertebral definida i un onze titular que els aficionats ja se saben de memòria. El problema per a l’entrenador era el fons d’armari. “No faig canvis perquè sí. Si el que tinc a la banqueta no em serveix per millorar el que hi ha a la gespa, doncs no faig cap substitució”, argumentava Luis Enrique aquesta temporada passada, en un dels molts partits en què tan sols va fer una única substitució. Amb els cinc fitxatges d’aquest estiu, el club espera haver resolt aquesta mancança i haver ajudat a rejovenir la plantilla.

I és que, si l’operació de Vietto arriba a bon port, el Barça haurà seguit el mateix patró amb els cinc traspassos: jugadors joves, amb projecció de futur, que no vénen per ser titulars des del primer minut. És a dir, que ja tenen un titular al davant i poden adaptar-se al sistema de joc blaugrana sense presses.

Curiosament, tots tenien 22 anys en el moment de signar el contracte -Digne en va complir 23 dimecres-. En el fons, el club ha anat a buscar fora el que no ha pogut fabricar a La Masia els últims anys. El planter s’ha estancat i el Barça B no produeix jugadors de nivell com passava fa unes temporades. Els tres últims futbolistes a fer el salt al primer equip han sigut Munir i Sandro -el curs passat- i Samper. I, d’aquests, Sandro ha marxat amb la carta de llibertat aquest estiu i Samper no sap si començarà la temporada a les ordres de Luis Enrique o acabarà marxant cedit.

Els fitxatges més joves

La política de fitxatges del Barça ha canviat respecte a la dels últims anys. Amb l’excepció del davanter Neymar i el porter Ter Stegen -fitxats quan tenien 21 i 22 anys, respectivament-, el Barça no ha incorporat jugadors tan joves els últims estius. En les últimes sis temporades, sense comptar aquesta, la mitjana d’edat dels fitxatges que van aterrar al Camp Nou va ser de 26 anys.

No només ha variat l’edat, sinó també la quantitat de fitxatges. Amb Vietto pujarà fins a cinc el nombre d’incorporacions. L’últim cop que s’havien completat tantes operacions va ser el 2014 -set, en total-, però va ser un estiu condicionat per la sanció de la FIFA, que impossibilitava fitxar l’any següent.

En qualsevol cas, el Barça ja haurà fet els deures en el capítol de fitxatges i només quedarà pendent buidar la plantilla de jugadors que no compten per a l’entrenador. Són els tres que tornen de la cessió, Song, Tello i Montoya, i els tres descartats per a aquesta temporada, Adriano, Vermaelen i Douglas. La secretaria tècnica encara no se’n pot anar de vacances.