Oriol Pujol passejava content pel recinte firal de Reus el 23 de març del 2012. “És el meu sant!”, exclamava als periodistes abans de començar el setzè congrés de Convergència. Era un dels protagonistes del conclave perquè se l’havia d’entronitzar com a secretari general. El dia 26, just després del congrés, la justícia va fer emergir la trama de les ITV, que el va acabar esquitxant un any més tard. És un dels factors clau per entendre la sacsejada viscuda els últims quatre anys dins la formació, que surt del congrés fundacional del cap de setmana amb noves sigles -Partit Demòcrata Català (PDC)-, estructura renovada i una aposta independentista sense ambigüitats.
Eix nacional
De l’estat propi a la defensa d’una república catalana
“Catalunya = nació + estat propi”. Aquesta era la fórmula que va sortir del congrés de Reus després que Artur Mas, Jordi Pujol i Gerard Figueras -en aquell moment secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC)- pactessin una esmena que feia incloure l’estat propi. Un 91% dels delegats que van assistir al conclave estaven a favor de votar sí a un referèndum, i van arribar-hi amb ganes de parlar de la independència en una etapa en què CiU pactava els pressupostos amb el PP al Parlament. Quatre anys més tard, el PDC es defineix com a “independentista” i defensa un “estat independent en forma de república”, la fórmula de la declaració rupturista del 9-N.
Model social
Tomb cap a l’esquerra després de l’etapa del ‘business friendly’
La CDC que arriba a la Generalitat el 2010 destaca pel vessant liberal de les seves propostes i la defensa de l’austeritat. Les lleis òmnibus i els acords amb el PP generaven malestar als sectors més socialdemòcrates. En aquest congrés s’ha buscat una síntesi social-liberal basada en la defensa de l’activitat econòmica i de la col·laboració público-privada, però sense oblidar la part social. En la ponència, el PDC aposta per un país “en què el sistema educatiu, el sistema de salut i la protecció i l’acció social siguin els fonaments d’una “igualtat real d’oportunitats”.
Estructura
De l’esquema clàssic a un tàndem dirigent amb direcció reduïda
De Reus en va sortir una direcció clàssica, amb president fundador -Jordi Pujol-, president -Mas-, secretari general -Oriol Pujol-, secretari d’organització -Josep Rull- i dos vicesecretaris generals -Francesc Homs i Lluís Corominas-. Ara hi haurà un tàndem presidencial amb Mas i Neus Munté al capdavant, i per sota una direcció executiva de dotze membres liderats per un coordinador general. Per primera vegada hi ha un règim d’incompatibilitats que estipula que no es poden acumular més de dos càrrecs tant institucionals com orgànics.
Noms
Una generació que marxa i una de nova que pica a la porta
Oriol Pujol ja no es dedica a la política, i dirigents com Homs, Corominas, Rull o bé Francesc Sànchez no formaran part de la futura cúpula. Munté, que el 2012 era secretària executiva de l’àmbit sectorial, agafarà les regnes del partit amb Mas. Dirigents com Marta Pascal, David Bonvehí, Marc Castells, Marc Solsona, Albert Batalla, Albert Batet -els tres últims alcaldes-, Míriam Nogueras -diputada a Madrid- i Miquel Àngel Escobar guanyen rellevància en l’actual context. Aquest últim, però, no podrà ser a la direcció arran del règim d’incompatibilitats, i el mateix els passa a Batet, Solsona i Batalla, que són alcaldes i diputats.
Presidents
Mas i Puigdemont es reparteixen partit i Govern en la nova era
Amb Pujol caigut com a tòtem, Mas coordinarà des de dalt els passos del nou partit i Carles Puigdemont, el seu successor, es prepara per liderar el procés i ser candidat a la Generalitat. L’últim de CDC ha sigut el primer conclave sense el fundador, que el 2012 va demanar que el partit fos “tropa de xoc” contra l’Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada