purins

El nombre de caps de porcí a l’Alt Empordà no ha parat de créixer en els últims anys. Mentre que el 2002 n’hi havia 300.000, el 2015 eren 375.000 i, si les tramitacions de granges noves i ampliacions de les existents tiren endavant -23 en total-, se n’hi sumarien uns 75.000 més. Actualment la comarca té una mitjana de tres porcs per habitant, una quantitat que posa sobre la taula diversos aspectes, com la problemàtica de la contaminació d’aqüífers per nitrats que tenen o que poden tenir, si no s’apliquen mesures preventives, 34 municipis, la meitat dels de l’Alt Empordà.

En contra de noves instal·lacions

Fa unes setmanes diversos col·lectius opositors com les plataformes de veïns de Calabuig, a Bàscara; Palau de Santa Eulàlia (Salvem la Pellingarda); Pontós (Prou Contaminació a l’Empordà), i la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura) es van agrupar en la plataforma Salvem l’Empordà de Purins, i plantegen una moratòria fins que s’hagin resolt els problemes de contaminació dels aqüífers.

“Demanem que s’apliqui una moratòria, però els altres agents implicats no hi semblen disposats, tot i que tothom reconeix que la situació és greu i que s’hi ha de fer alguna cosa”, diu Bàrbara Schmitt, portaveu de la IAEDEN. “Si s’ha de fer alguna cosa per resoldre la contaminació, el primer hauria de ser no continuar posant més porcs al territori, no?”, es pregunta Schmitt.

“Nosaltres el que hem de fer és vetllar perquè les coses es facin bé”, afirma Neus Ferrete, subdirectora general d’Agricultura de la Generalitat. “Els informes que es demanen per complir amb el pla de dejeccions estan molt ben mirats, i a les zones d’elevada densitat ramadera tenen exigències extres”, afegeix Ferrete.

“No veiem per què s’ha de fer una moratòria. Nosaltres defensem qualsevol ramader que compleixi el pla de dejeccions, que ja és prou rigorós”, diu Xavier Frigola, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a Girona. “Sembla que hi ha un atac frontal als purins. Si es fa un estudi ben fet, potser ens emportaríem una sorpresa i veuríem que a l’Alt Empordà hi ha prou base territorial per absorbir els purins”, afegeix Frigola. “Hem dividit el nombre d’hectàrees pel nombre de caps i ens quadra. Una altra cosa és si el repartiment dels purins es fa de manera ben feta o no. Jo no puc posar la mà al foc per com ho fan altres companys”, diu el coordinador d’Unió de Pagesos.

Legislació amb més condicions

“Des de la Generalitat estem modificant la legislació per actuar imposant diferents condicionants, com ara una traçabilitat dels purins mitjançant un seguiment amb GPS. També afavorirem la fertilització orgànica i la millora en la gestió i emmagatzematge dels purins, així com una reducció del nitrogen mitjançant l’alimentació”, explica Ferrete.

“A Catalunya hi ha demanda i tenim prou terra per absorbir els purins però no en determinades zones. El que s’ha de fer és tractar els purins per reconvertir-los en fertilitzant. Hi ha sòls que no s’han fertilitzat mai, només mineralment. Obligarem les granges a transportar una part del nitrogen”, diu la subdirectora general d’Agricultura.

“L’excés de nitrats no ve únicament dels purins, l’adob químic també contamina. Al Maresme no hi ha granges de porcs i també hi ha nitrats”, assegura Frigola. “Nosaltres no estem en contra dels pagesos, el que ens preocupa és la salubritat de l’aigua i això és responsabilitat de la Generalitat”, assenyala Schmitt, que també considera que la reducció del nitrogen dels porcs mitjançant l’alimentació “és una tireta que no ajudarà a resoldre el problema”. “Si hem arribat aquí és perquè alguna cosa ha fallat. Fa quinze anys que tenim aquest problema”, afegeix Schmitt. Precisament, fa poc que l’Agència Catalana de l’Aigua ha desaconsellat beure aigua de Camallera perquè el nivell de nitrats detectat supera el paràmetre màxim aconsellat.

Ampliació discutida a Cantallops

Una de les tramitacions d’ampliació de capacitat és la de la granja Can Noguers de Cantallops, una instal·lació que data dels anys 60. La seva capacitat actual és de 720 porcs i l’empresa propietària ha demanat a l’Ajuntament una llicència per poder aixecar una nova nau i posar-hi 502 porcs més. Aquesta possible ampliació ha fet que 84 veïns del poble hi hagin firmat en contra. Rafael Durán és el veí que ha impulsat la recollida de firmes i en els pròxims dies entrarà una petició a l’Ajuntament perquè la granja es tanqui definitivament. “Mentre hi va haver l’antic propietari era una cosa, però ara es vol convertir en una explotació intensiva i crec que la granja ja ha fet el seu recorregut”, diu Durán, que té casa seva a pocs centenars de metres de la granja. Durán reconeix que la voluntat de tancar-la no és compartida per tots els firmants, que només coincideixen a oposar-se a l’ampliació, no a la continuïtat de la granja, “encara que a molts els agradaria que s’arreglés d’acord amb els temps actuals”, segons Durán. Creu que l’Ajuntament de la població és proactiu amb l’ampliació i assegura que té “un feix de correus electrònics” que ha passat al seu advocat “que així ho demostren”. En la seva opinió, “els informes tenen errors de càlcul, i fa de mal dir si són voluntaris o no”.

Una petició incòmoda

“Si jo tinc els informes favorables, què haig de fer? -es pregunta Joan Sabartés, alcalde de Cantallops-. A mi em pot agradar més o menys que l’activitat sigui una granja de porcs, però no puc prevaricar”. El tinent d’alcalde, Josep Campsolinas, recorda que fa uns mesos l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la moció de la IAEDEN que demana una moratòria en les noves granges, però diu que no és el cas de la granja de Can Noguers. “Això és una mica com el cas del Paradise de la Jonquera. Malgrat que no hi estiguis d’acord i t’estimaries més que no ho fessin, si la llei els empara no pots ignorar-ho. Si la granja no hi fos, millor, però resulta que hi és”, diu Campsolinas.

Sabartés diu que “Durán voldria que suspenguéssim la llicència a la granja, però a un li molesta una granja, a un altre un bar i a un altre una altra cosa. No és incompatible ser un poble de pagès i que hi hagi segones residències. La qüestió és mirar de trobar un equilibri”, afegeix Sabartés.

Creixement de l’engreix de porc

A l’Alt Empordà l’expansió de la quantitat de caps de porcí gairebé va coincidir amb l’inici de la crisi, entre el 2007 i el 2008. “Potser sí que hi ha una bombolla de l’engreix del porc, però en tot cas l’Alt Empordà no és Osona”, diu Frigola, d’Unió de Pagesos. “Jo crec que sí que hi és o almenys això indiquen els números”, opina Schmitt. “Al nord d’Europa les mesures que s’imposen són cada vegada més restrictives i es tracta d’un negoci que amb relativament poca inversió i pocs treballadors genera un rendiment alt. Són raons que poden explicar el creixement”, opina la portaveu de la IAEDEN.

“Catalunya és el primer clúster agroalimentari del porcí d’Europa i es tracta d’una indústria potentíssima, però de cap manera hi ha una bombolla. El creixement està regulat i es fa d’acord amb la normativa existent”, assegura la subdirectora general d’Agricultura. “Estem treballant molt seriosament en aquest assumpte perquè és un tema de país”,+