el duro

Un dia com avui va néixer l'euro, però del 2002. Una moneda plena d'il.lusio que ens ha portat amb deu anys de rics a mileuristes.Diuen els experts que sinó ho haguéssim fet encara estaríem pitjor.A nosaltres ens es igual perquè mani Madrid i la seva porqueria de bancs, que ho faci Frankfurt.Deu ser per això que encara hi ha gent que te pessetes per bescanviar.Al principi hi havien moltes queixes d'encariment. Tot es va apujar com a minim a un euro, 166 pessetes. I moltes equivocacions. M'enrcordo encara al casament de la Meritxell, al besavi Joan deixant 600 euros de propina.I no era nomes perquè estigues content, que ho estava. Menys mal que el Paolo ho va  arreglar.De fet hi ha gent gran i no tan gran que ha de comptar, que encara va amb la calculadora.Molts es senten enganyats, que es un preu molt alt per ser a Europa. I lo còmode que era per viatjar ara resulta que no tenim cèntims per ferr ho.Molts preus s'han doblat. El metro, el pa, la benzina,el cine, la carn, els lloguers o la llet. I tothom cobra el mateix que aleshores. O sia l'empobriment es evident.S'ha perdut l'expressio sopar de duro i també la de no vals ni un duro. Recordo el dinars que vam fer quan va néixer el Kevin i els que hem fet per tu. Cap. Ojala no sàpigues mai que es estar sense un duro.