La primera cosa que podríem dir es que s'ha despolititzat. Al no haver hi subvencions ni cales, hom hagut d'espabilar i han fet que han pogut, ajudats sempre amb el suport incondicional dels consumidors de cultura en qualsevol de les seves manifestacions. Primer que tot tenim Pa negre, pel.licula de qui encar esperem que posi el nom de Catalunya las Oscar, desprès de fer l'any passat als Goya espanyols. Desprès, els Manel, el Amics de les Arts, Mishima i potser Els Catarres, grup d'Aigruafreda s'han fet amb un public ansiós de musica sense dobles intencions encara que algun polític retirat els hi hagi volgut buscar com un joc de paraules. L'alex Oller, Carles Padrissa i Calixto Bieito segueixen triomfant a Europa, i tot una generació de autors escènics sortits de la Beckett, estrenen amb normalitat i comencen a rebre encarrrecs amb visió de negoci. El Taller de Musics ja es oficial. ESCAC i Escandalo ja fan pel.licules amb pressupostos reals i de veritat. Jaume Cabre es tradueix a no se quants idiomes, com el Ruiz Zafon I l'Spileberg compra els drets de Polseres vermelles per fer alguna cosa mes enllà de TV3. I cada vegada obren mes teatrets. Hi ha lloc per la cultura català,na? Si. Per les seves empreses?. No tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada