Es l'eliminacio d'un poble a mans d'un altre.Semblava que sempre eren els pobles occidentals que aniquilaven als primitius. Peró hi va haver una vegada que un poble primitiu va intentar aniquilar a una societat europea, l'espanyol a la societat catalana. Dic això per que avui ha mort un dels mes grans i complexes fills de ... de la política.Hi ha mort al llit com ho fan els fatxendes amb sort. Assassi de la cultura, va ser el gran censor, i d'obrers, Campanades a mort recorda els 5 obrers mort a trets a la catedral Vitoria, entre d'altres sentencies de mort consentides. Hi han els mestres de la confusió que el comparen amb Carrillo. No es el mateix, perquè un, el mort ha aconseguit que els seus encara manin avui.Protagoniste de l'acte mes horrible que es matar a un altre(s), també ho ha estat d'intentar esclafar una societat, tot dissimulant amagat a la seva grisa i també maltractada Galícia.Un relat d'extermini cultural que fa esgarrifança moral i que no tingut ni el preu d'una malparida agonia.Una existència Muntada a la mentida, des de la bomba americana al condó i que l' únic preu que ha pagat es que no podia recordar el nom de totes les seves víctimes.Ara, el tabú de la memòria confusa parlara de l'últim home de la transició, del pare d'una constitució podrida."Ala, Manolo" pasodoble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada