Un nomes?

Qualsevol excusa es bona per justificar a un mateix que no cal tenir mes d'un fill. I han raons importants, clíniques la majoria de las vegades i d'altres, igualment valides, però de molta menys entitat  i consistencia. Per exemple dues que he llegit aquests dies, El nen no va dormir una nit seguida fins que va tenir 7 anys. O aquesta de que no tindrien temps per dedicar li al segon. Home!!!.Jo em creuria mes que la necessitat biològica, ja esta coberta amb un i el boto s'apaga, una valoració completa i acurada de la situació profesional de la família, preveient fins i tot el futur complicat, un calcul exhaustiu de que costa de veritat cada nou membre de la casa, perquè no nomes es aprofitar els llibres, robes i juguets, sinó que mengen, tenen malalties i estudien coses diferents.I si hi ha capacitat de planificar els dies per atendre les necessitats de la canalla i acceptar les renuncies personals que això pot suposar. Als fills, se'ls hi hauria de poder donar les mateixes oportunitats profesionals, s'hauria de poder viatjar, per tan menjar fora, amb tots, i a mes preservar el projecte de parella personal i també perquè no professional. Igual es d'important si el primer fill, comença a demanar un germanet o que de vagades, el boto es dispare i tens ganes de tornar a donar el pit.