Deia algú que a les festes no t'has de seure per que pot ser que se't assenti algú al costat que no t'agradi. No va ser aixi al agradable dinar vetllada d'ahir, amb la feinada de la Rosa que va sortir rodo. I em va fer molta gracia que llegissis els contes del teu pare de petit i desenpolvesiu el baixell pirata de clicks que ja feies anar per terra. A l'altre canto del mon, la Julia llevanse i jugant a prínceps amb el seu pare i un improvissat castell. Desprès la soledat de l 'avi en una casa gran on encara brillaven encara els teus grans ulls i un silenci trencat nomes per felicitacions SMS tan tardanes com entranyables. I mentres la conversa recordava anècdotes dels besavis, les teves activitats a l'escola i el futur del Kevin, amen de les ombres econòmiques fins el 2014, l'avi buscava el Poema de Nadal de Maragall. Peró el que vaig trobar es un Blai Bonet que diu per plantar cara al 13: Que cadascú visqui sense demanar permís per viure, Que cadascú sigui titular de la seva vida, que cadascú sigui aguantat per els seus 200 ossos, que cadascú, si no fa comptes de tenir un fill, faci l'amor amb qui sigui, per la geografia que sia, abans de dir home a un salvatge, abans de dir salvatge a un salvatge. I un regal, un incunable. Un exemplar de l'Esquella de la Torratxa, periodic humoristic il.lustrat, del 5 de setembre de 1913 que era un setmanari. Valia 10 centims i si era un numero atrassat ,20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada