el sopar

Ahir vaig anar a un sopar amb el senyor López Tena a Granollers, Una mena de reconeixent a la feina feta, encara que de moment estèril, del Vallès oriental Cap a ell. L'home el van portar e BCN. Estava esteticament amb aire juvenil, però íntimament se'l veia abatut. Ep!, es la meva impresiio. Una bestia de parlar i no saps si es politic perque es com es o perquè es així es polític.Ens va quedar clara la seva postura d'apartar se de les primeres lineas, no es va cap referència a l'important congres del dissabte, i hi ha la possibilitat que s'incorpori a alguna comissió assesra de les que es necessitaran ara per arribar a la sobirania. Va parlar molt de Valencia i el seu tarannà i el seu encaix en els paissos catalans. Interessat per els companyes de taula vol dir que no ha perdut tota l'esma. No em va agradar gens alguna forma de dirigir se o referir se a contrincants polítics d'un manera que ratlla va l'insult constant. Hi ha molt odi encar en les ferides de les escicions de partits. Quan has de marxar per alguna questio greu, es casi impossible el retorn, el perdo o l'oblit, Així va quedar pales l'odi, si odi d'ERC cap l'Uriel per la seva escisio. En un paritt no pots dir mai que no, al menys a l'aparell. Solter sense fills, ric del caga per família i feina, intenta recuperar la llibertat per ser feliç. La resta un bon sopar. El cambrer em va confondre amb un senyor que sempre bevia Voll al mercat i jo avorrit de escoltar batalletes que ja sabia o no m'interesaven gens vaig marxa. Abans se l'i va lliurat un gran estri flexible, mes petit que el tapavolantsdel cotxe que deia, Gracies, Alfons.!