Avui l'han tornat a citar al congres. de SI. No se encara quina peli han anat a veure els pares. Els hi has deixat anar perquè t'has quedat jugant amb l'avia Tere, quina sort que te de ser tan a la vora teva. Espriu te fama de difícil i ho es.Tot i així va aconseguir un gran ressò social i popular i la seva obra esta impregnada de compromís i ètica.Un sentit cívic i humanista de la pau. Home pesimista i solitari, reservat i allunyat del poder, feia una literatura com un diàleg entre la realitat que vivia , les obres clàssiques que llegia i ell mateix. Ell es va definir així"¿que vull ser?un home lúcid, no del tot dolent, i tranquil". Quan li van demanar que resumís la seva vida va dir" la meva literatura es la meva vida".Solitud, malaltia, lectura dels clàssics, dolor pensat son les arrels de la seva mitologia. Això es els que ens toca una mica ara a nosaltres per arrelar en la seva obra. Un altre poeta, Miquel de Palol va dir en un acte...Es l'hora que la nació que aspira a ser ho s'elevi a la categoria d'Espriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada