Arribar un dia que els reis et portaran un tren. El que no sabem es si aribara abans que el que ens te que conectar amb Europa que els espanyols ja situam pel 2020.Hi ha catalans que els hi tenen molta fe, per allò de si s'ha de f. el camp cap la frontera. Els que tenen fe tambe son els que no paren de posar pals a les rodes a un projecte imparable com es el corredor del mediterrani. Has de pensar que les despedides i arribades mes emocionants sempre son a les estacions de tren. Un tren et porta molt lluny i de forma relativament segura. Els vagons son cars, encara els estem pagant a la Merkel. El corredor mediterrani, que agrupa el 70% del turisme, genera el 45% del PIB, nomes fa que augmentar la inversió que galopa cap el 2020 per un muntant de mes de 50000 milions d'euros. I nosaltres estem contents perquè ja arribem a Figueres i no precisament per els bars de cambreres. I ha un lobi empresarial que procura que els polítics no s'adormin i els empresaris no es creguin les mentides de Madird. L'objectiu final es arribar a Paris el 2020, poder fer circular trens de 1500 m de llargada i fer arribar les altres prestacions a Algesires.A casa tenim tres o 4 models de trens, Un avi de click elèctric. i un tauler rectangular que ens va deixar construït l'avi Joan perquè hi juguéssim. Els trens havia estat una passió dels Salvany. Que se'n deu haver fet de la milionària col.leccio del tiet Pere.?Per no parlar de les maquetes de l¡avi que estic veient ara mateix. Fa gracia que amb la tecnologia actual, encara emocioni l'entrada d'un tren a l'estacio, que porti algú o s'emporti algú. Peró sempre que sigui per tornar, d'acord?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada